Los cuarenta y siete ronin

Los cuarenta y siete ronin
Tamenaga Shunsui
Trad.: Ana Salamero y José María Arizcun (de la traducció anglesa)
Madrid, Miraguano Ediciones, 2006
286 pàgines. 16 €

La lectura d’aquest llibre ha vingut després de veure dos meravelloses pel·lícules inspirades en la mateixa història: Genroku Chushingura (Kenji Mizoguchi, 1941), i 47 Ronin (Hiroshi Inagaki, 1962), entre les diverses versions filmades que recreen uns fets reals succeïts a Japó entre el 1701 i el 1703 durant l’anomenat període Genroku, dins de l’era Tokugawa (1606-1868). Un llarg temps marcat per l’aïllament de la resta del món, un marc legislatiu molt sever i, alhora, una notable explosió artística i cultural.

El senyor feudal Asano Naganori va ser obligat a cometre seppuku arran d’una arbitrària sentència per haver intentat matar en Kira, mestre de cerimònies de l’emperador, després d’haver sofert per part del l’alt dignatari una sèrie d’ofenses i menyspreus. Això va comportar la dissolució del clan Asano; per tant, els seus samurais van quedar-se sense senyor i la resta del clan, sense recursos. La història narra com aquests samurais es preparen per venjar el seu senyor matant en Kira per honor i justícia, malgrat que la llei castigava aquestes accions amb la pena màxima. Quaranta-set dels samurais del clan, encapçalats pel primer conseller, l’Ooishi Kuranosuke, decideixen tirar-la endavant. Un cop aconseguit l’objectiu, complint la llei, els samurais se suïciden.

Tant va colpir el succés, que dues setmanes després ja es representava als teatres. Com que se’n va prohibir la representació, els fets van traslladar-se a una altra època amb personatges disfressats; però com que tothom ja sabia a què es referien, s’intensificava la complicitat entre els espectadors i l’obra. Un segle més tard, en Tamenaga Shunsui, famós autor de novel·les sentimentals —van tallar-li una mà per haver escrit una obra indecent, segons els implacables criteris de la censura—, va crear-ne una versió novel·lada. Amb una estructura semblant al fulletó, desplega el complex pla traçat per l’Ooishi Kuranosuke a fi de venjar el seu senyor i restaurar l’honor del clan.

El sentit de la justícia, la defensa dels dèbils, la rectitud, la coherència, la fidelitat fins a les últimes conseqüències i altres valors propers apel·len a sentiments i emocions tal vegada força elementals, poc subtils, però autèntics. Suposo que el fet de saber que va passar de debò accentua la força amb què aquesta història ens pot arribar a commoure. I potser també dóna ànims per afrontar els incomprensibles defectes d’aquesta edició. Malgrat l’acurada presentació i el disseny, que faciliten una lectura acompanyada de belles il·lustracions, amb una separata a tall d’introducció força reeixida, en nombroses ocasions sobta la tendència a separar el subjecte i el verb amb una coma, abusar dels gerundis de posterioritat i accentuar paraules de manera innecessària. També n’és víctima el glossari de termes del final: algunes definicions són tan escarides que aporten ben poc i d’altres són força discutibles, a banda de certes omissions i errors tipogràfics que aquests termes mostren en el cos narratiu. No són retrets fets amb ànim de criticar per criticar, sinó per posar de manifest mancances que, malauradament, sovintegen massa les publicacions.

Així i tot, aquest llibre és una retrobada amb sentiments que solem reprimir, potser perquè avui dia es consideren estantissos o per temor a mostrar les nostres febleses, a banda d’una fantàstica finestra a un període molt concret de la singular història de Japó arran d’uns fets ben presents en el seu imaginari col·lectiu: avui dia, al temple Sengakuji, els japonesos segueixen retent homenatge a les tombes de quaranta-set lleials samurais.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s