Tots els meus amics són superherois

Tots els meus amics són superheois
Andrew Kaufman
Trad.: Neus Crisol
Barcelona, Saymon Ediciones, 2010
106 pàgines. 16 €

El dia que el Tom es casa amb la Súper-Perfeccionista, un antic company sentimental d’ella, també superheroi, la hipnotitza perquè cregui que el seu marit és invisible. Amb el pas del temps, la situació arriba a ser tan insuportable per a la superdona, que agafa un avió cap a Vancouver per començar una vida nova. El vol és la darrera oportunitat d’en Tom per intentar desfer el malefici i recuperar l’amor perdut. Amb una narració àgil i dinàmica, durant el vol a Vancouver la història fa salts enrere perquè puguem conèixer millor en Tom, la Súper-Perfeccionista i les circumstàncies que els han dut a la situació actual.

El llibre s’ubica en una societat occidental com la canadenca, per bé que podria ser qualsevol altra, on gairebé tothom és un superheroi i l’extraordinari és no ser-ho. Aquests superherois no tenen força sobrehumana ni facultats per volar, sinó que són persones que representen, de manera hiperbòlica, dèries que poden resultar molt còmiques i alhora obstacles per mantenir unes relacions fluïdes: la Súper-Convincent, la Súper-Pesada, el Súper-GPS, la Súper-Inestable el Súper-Okupa, el Súper-Contrari, la Súper-Polida, el Súper-Sensible…

Malgrat un plantejament tan engrescador i un marc tan còmic com absurd, no es veu bé on vol anar a parar l’autor. Sembla com si hagués volgut materialitzar un argument enginyós en un context humorístic i surrealista que, al final, no passa de mera temptativa. El dinamisme de la narració també és un arma de doble tall: certament hi ha passatges reeixits, sobretot quan l’aparició d’un superheroi propicia alguna situació ben encadenada, però es tracta de moments puntuals. En d’altres, sembla com si hi hagués una transcripció de fitxes individuals amb els trets de cada personatge sense aportar-hi res, com per exemple un capítol dedicat als superherois de Toronto. Un estil molt àgil, visual i fluid però amb situacions poc elaborades.

Tinc la impressió que l’autor desaprofita una oportunitat d’anar més enllà. Encara que la finalitat fos entretenir amb una història humorística, tant l’entreteniment, com sobretot l’humor, són una cosa molt seriosa. Sigui com sigui, el llibre és de lectura agradable i fàcil, cosa a la que sens dubte contribueixen la traducció i l’edició. En definitiva, una història breu que pot fer passar una estona més o menys bona però que potser no acaba de satisfer un determinat tipus de lectura.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s