Astrid y Veronika


Astrid y Veronika
Linda Olsson

Barcelona, Salamandra, 2009
222 pàgs.

Dues dones, Astrid i Veronika, es troben vivint l’una enfront de l’altra als afores d’un poblet boscós al nord d’Estocolm. L’una, la més vella, hi ha viscut tota la vida, i l’altra, d’una trentena d’anys, hi va per escriure el seu segon llibre que va prometre que faria i que ara malauradament no es troba en condicions d’escriure. La Veronika es troba trasbalsada per una important pèrdua que va tenir lloc a molts quilòmetres, concretament a Nova Zelanda.

Més endavant i només juntes tindran les forces per reconstruir els bocins de les seves vides. Com diu un dels versos que encapçala el 8è capítol “ven, siéntate a mi lado y te hablaré de mis pesares, nos contaremos secretos”, això és el que faran al llarg del llibre, en mig del trànsit de la fi de l’hivern a l’inici de la primavera. Entre copes de vi, música i menjars tradicionals suecs s’explicaran les seves històries personals que tenen a veure amb les seves mares, pares, fills, marits i amants.

El sofriment pot arribar a crear addicció i aïllament quan un creu que els secrets han de quedar ben guardats, i aquest és el cas d’una vida llarga com la de l’Astrid. Ella viu en una antiga casa que va fer construir un dels seus avis pensant en la cadena  familiar que així iniciava. La casa és com una segona pell protectora per a l’Astrid. A prop de la casa i quan era molt jove, allà on hi creixen encara maduixes silvestres, hi descobreix l’amor. Per això, la referència de la foto de la portada, que penso és un símbol important al llarg del llibre. Reconèixer i fer seus altre cop els pocs bons moments viscuts és fonamental per la dona vella. Les dues, poc a poc, aniran tornant a la vida, encara que estiguin en etapes molt diferents.

La cita que ve a continuació no apareix en el llibre però, per mi, podria molt bé recollir-ne el missatge.

Car així com aquest oceà aclaparador rodeja la terra verdejant, així en l’ànima de l’home hi ha un Tahití insular, plena de pau i joia, però encerclada per tots els horrors de la vida mig coneguda. Que Déu us guardi! No us allunyeu d’aquesta illa, que no hi podreu retornar pus mai!
Herman Melville, Moby Dick

Us recomano molt la seva lectura, però prepareu mocadors cap el final. El llibre està molt ben portat i no he volgut desvetllar-ne els seus secrets així com tampoc el seu final. Bon viatge!

Anuncis

Un pensament sobre “Astrid y Veronika

  1. Gràcies per la recomanació, Rosa! I per no desvetllar-nos els secrets de la novel·la.

    Ja he llegit algun altre apunt sobre aquest llibre. S’haurà de llegir…

    Susanna

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s