El día del Watusi

El día del Watusi
Francisco Casavella
Barcelona, Ediciones Destino, 2009
1.184 pàgines. 28 €

Una nit d’agost del 1971, dos nois que pesquen als molls, en Fernando i el seu amic gitano Pepito el Yeyé, descobreixen surant les aigües el cadàver del Watusi, un delinqüent famós en l’entorn marginal de les xaboles de Montjuïc. El misteri d’aquella mort i les peripècies dels dos vailets endeguen un al·lucinant recorregut personal i social per la Barcelona dels temps previs a la transició fins als anys immediatament posteriors als Jocs Olímpics. Una història que parla dels barris marginals i els baixos fons, la vida nocturna, els draps bruts de les entitats financeres, la creació de partits polítics en plena transició, la xacra de les drogues, la lluita per sobreviure i prosperar, els baixos instints que governen els àmbits intel·lectuals, artístics i acadèmics…

En certa manera pot considerar-se una Bildungsroman o novel·la de formació del propi Fernando, però ben aviat es configura com una història de supervivència desesperada en un món implacable on la felicitat i la innocència són miratges o estels fugaços. Aquest llibre parla sobretot de la hipocresia i l’egoisme com a trets essencials de la societat i l’individu, instruments per tirar endavant com sigui, peti qui peti. L’autoengany individual i social per justificar determinades conductes i convèncer tothom, començant per un mateix, que allò que es fa té una raó fonamentada. El sexe, l’amor, la família, els diners, la droga, els bancs, els partits polítics, les forces de l’ordre, les organitzacions terroristes, els moviments socials, les pseudoreligions, el món de l’art, la literatura, la docència… res no se’n salva.

Així doncs, què fa suportable aquesta visió de la vida? La seva valentia descarada i lúcida, la dosi exacta entre la desmitificació d’uns temps edulcorats pels reportatges i les efemèrides i un sentit de l’humor crític que no acusa ningú si no es comença abans per un mateix. Els fets, transcorreguts sobretot a Barcelona, descobreixen uns baixos fons que abasten dels barris marginals a les zones altes per mostrar que tots compartim la mateixa naturalesa. Els diàlegs i la narració es veuen sovint afectats per un to al·legòric, amb un ritme poètic líricament despietat, brutal, que envesteix la nostra capacitat de resistència, associativa i de concentració.

El 2008, un atac de cor va acabar amb els quaranta-cinc anys de vida d’en Casavella. Des de la primera paraula d’aquest llibre no he deixat de preguntar-me com es pot escriure d’aquesta manera durant més de mil pàgines. Sovint he pensat que l’escriptura d’aquest llibre va contribuir a la mort del seu autor.

Anuncis

3 pensaments sobre “El día del Watusi

  1. M´ha agradat trobar-me amb l´apunt El día de Watusi: el vull llegir, però encara no ho he fet. Me l´han recomanat vivament i…
    Sap greu que ja no sigui aquí Francisco Casavella, sempre el recordaré a L´hora del lector. La lectura dels seus llibres em sembla la millor manera de recordar-lo.
    Gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s