Poeta de la pasión

Poeta de la pasión
Akiko Yosano
Trad., introducció i notes: J. M. Bermejo i Teresa Herrero
Madrid, Ediciones Hiperión, 2007
123 pàgines. 12 €

L’aparició, l’agost del 1901, del llibre titulat Midaregami (Cabells esvalotats) va suposar un daltabaix en una societat com la japonesa, on la dona era una mera fàbrica de futurs soldats de l’imperi i a on els sentiments i la sexualitat ―d’homes i dones― estaven fortament reprimits. En aquest recull de 399 poemes tanka (31 síl·labes distribuïdes en cinc versos), la Shô Hô, amb poc més de vint anys, proclamava sense embulls ―començant per la imatge prou eloqüent del títol― la seva sexualitat femenina, el desig de viure obertament sentiments i conflictes.

Sotmesa a una estricta vigilància paterna, obligada a treballar en la pastisseria familiar, per les nits es robava hores de descans llegint clàssics japonesos i literatura occidental. El 1900 va conèixer en Tekkan Yosano, un notori poeta de l’època, del qual es va enamorar i amb qui va escapar-se. Poc després, en Tekkan va divorciar-se de la seva esposa i es va casar amb la Shô Hô, que va adoptar el nom d’Akiko Yosano. D’aleshores ençà, va participar en activitats literàries, va viatjar a Europa amb el seu marit i va ser una destacada activista de la igualtat i el pacifisme. Aquest tipus de vida, que pot considerar-se normal avui dia, en el seu moment va ser un escàndol en un país com Japó. I si encara no us ha sorprès la figura d’aquesta dona, caldrà afegir que també va tenir onze fills. La seva mort, en plena guerra mundial (1942), va passar desapercebuda per la conjuntura i va quedar oblidada fins que, anys després, va renàixer l’interès per ella.

Poeta de la pasión és una selecció dels poemes de Midaregami i alguns exemples de poesia reivindicativa. En el primer cas ens trobem amb versos clarament influïts pels clàssics japonesos, sobretot el Genji, i pel modernisme. És una magnífica combinació de vitalitat, subtilesa ―les notes ajuden a copsar millor els matisos de símbols poètics sovint desconeguts a Occident― i honestedat. La veu poètica reivindica la individualitat, el desig de viure i sentir, d’estimar físicament i emocional. Sobta el to de les composicions adreçades als monjos pel fet de renunciar voluntàriament als plaers mundans, i que potser caldria entendre també com una crítica a una societat molt classista i reprimida com la japonesa d’aquells dies ―i en molts aspectes, la dels temps actuals. Pel que fa als altres poemes ―un d’ells una ferrenya proclama feminista a través d’una maternitat mancada d’idealisme i un poema pacifista adreçat al seu germà petit, obligat a lluitar en la guerra russojaponesa― segurament són inferiors quant a qualitat literària. Ara bé, tots mantenen una vitalitat i una frescor sorprenents, com si s’haguessin acabat d’escriure. En definitiva, són el reflex coherent d’algú que no va dubtar a reivindicar la seva condició d’individu i ésser humà.

(37) a los humanos
que reclaman amor,
les pondría una miel envenenada
sobre los labios:
ése es mi deseo…

(39) “la primavera es corta,
¿quieres sentir su eternidad?”, le dije,
y, tomando sus manos,
la hundí entre mis pechos
rebosantes de vida…

(51) medio vestida
con una leve seda
de color rojo pálido…
no penséis mal: decidles
que está gozando de la luna…

(54) ¿cómo serán
las lágrimas del monje
que me mira?
¿serán dulces o amargas?
ah, no lo sé…

(69) hay un lugar en mi pecho
que incluso para mí es desconocido;
en una de sus rocas
se vienen a estrellar todos los barcos
y son vanas mis lágrimas

Anuncis

Un pensament sobre “Poeta de la pasión

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s