Dead Moon

Dead Moon
Luis Royo
Barcelona, Norma Editorial, 2009
125 pàgines. 24 €

No sabia de què anava la història: n’hi havia prou amb la portada, tan atraient que resultava difícil no fer-ne cas. El primer cop que la vaig veure ignorava que fos una obra tan afortunada d’inscriure’s en el terreny dels inclassificables. Com suggereix l’autor en una entrevista, camina entre la narració, la història il·lustrada i aquesta mena d’eufemisme anomenat novel·la gràfica amb què s’intenta confegir de dignitat artística —com si li calgués— al còmic.

La història es desenvolupa a Louyang, ciutat mítica ja desapareguda, on dos famílies rivals, els Chan i els You, es disputen la supremacia en lluites que tenen atemorits els habitants i que, tanmateix, mantenen la ciutat viva i poderosa vers l’amenaça dels pobles estrangers. Aquesta rivalitat manifesta el seu clímax en l’odi que es professen la Luna, última representant dels You, i en Marte, senyor dels Chan. Un odi que nodreix la seva existència i que dóna sentit a l’absurda situació en què es troben tots dos. No explico res més per no revelar-ne el desenllaç i enterbolir el regal que suposa llegir cada pàgina, mirar cada imatge.

Valorar l’originalitat de l’obra seria una pretensió tan inútil com injusta. Mitjançant una fórmula encertada d’eclecticisme, aplicant els elements essencials de la fantasia heroica, es mostra la subtil frontera entre l’odi i l’amor, el dolor i el plaer, la masculinitat i la feminitat, el ying i el yang, el principi del magnetisme (els pols oposats s’atrauen), la vida i la mort. També barreja la simbologia i la imatgeria orientals, bàsicament xinesa i japonesa, sense ferir els ulls ni emprar les potineries artístiques que proliferen avui dia, aprofitant la moda de tot allò que sigui oriental. El ritme narratiu es dosifica molt bé amb les imatges, excel·lent contrapunt de la història. Imatges d’un preciosisme descomunal; fins i tot les escenes violentes exhibeixen una bellesa i un erotisme desconcertants. Diré, amb la boca molt petita, que hi detecto traces de prerafaelisme. I alguns dibuixos m’han portat al cap l’inoblidable treball d’en Barry W. Smith a diverses històries de Conan, icona per excel·lència de la fantasia heroica.

Sovint m’ha decebut allò que he vist darrere de portades i títols molt prometedors. No ha estat el cas de Dead Moon, on cada pàgina és una sorpresa, una festa absoluta de l’art i la sensibilitat. Al final del llibre hi ha una llista de totes les il·lustracions amb títols, dimensions, tècniques pictòriques que van de l’aquarel·la i l’oli a l’acrílic, passant per l’aerògraf. Les il·lustracions no ens roben capacitat d’imaginació; ben al contrari, diria que la potencien. En definitiva, una obra per gaudir en el sentit més ampli del terme.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s