Sobre el porvenir de nuestras escuelas

Friedrich Nietzsche
Sobre el porvenir de nuestras escuelas

Barcelona, Tusquets, 2000
179 pàgs. 6,95 €

Aquest llibre reuneix les conferències que Nietzsche va pronunciar el 1872, quan tenia vint-i-set anys i era encara professor a Basilea, sobre un tema central: la pseudocultura que s’estén arreu, perillosament, sota aparença de cultura autèntica. És esgarrifós descobrir l’actualitat dels seus plantejaments, sobretot quan parla de la degeneració que pateix la universitat com a “institució de cultura” pròpiament dita. Per reflexionar sobre aquestes qüestions, Nietzsche construeix un mínim marc fictici que ens situa en un bosc a les vores del Rin, on dos estudiants (un d’ells figura el propi Nietzsche) ensopeguen de casualitat amb un vell filòsof –geniüt i rondinaire, però exquisidament lúcid– que enraona amb un jove deixeble sobre l’educació i la cultura. Així doncs, el diàleg torna a ser una de les formes privilegiades a l’hora de filosofar de veritat, és a dir, d’anar descabdellant el fil del pensament (perquè, com recorda el protagonista d’aquest llibre, “hay que tener pensamientos, y no sólo puntos de vista”).

I quina és la causa d’aquest daltabaix cultural? D’una banda, l’Estat és el primer interessat a promoure una falsa cultura que té com a objectiu principal la utilitat i el guany econòmic (i perquè la cultura sigui rendible al màxim, es promou l’especialització al màxim). Tot això, barrejat amb consignes fal·laces que cal desemmascarar: per exemple, que el canvi respon al nou esperit de la modernitat. I que si es vol anar amb els nous temps, no hi ha volta de full.

Un dels problemes més greus és l’estat pèssim en què es troba la llengua materna, la ineptitud i la vulgaritat expressives que regnen arreu: “¡Tomad en serio vuestra lengua!”, exclama el filòsof, contraposant la corrupció actual a l’esplendor de l’antiguitat grecoromana (que és cap on Nietzsche mira constantment amb nostàlgia infinita). Precisament perquè llengua i cultura caminen de la mà, proposa sotmetre’s a una “autodisciplina lingüística”.

Per si fos poc, som víctimes d’uns quants miratges: s’ha confós cultura amb vanitat, s’ha confós cultura amb profit, s’ha confós cultura amb erudició:

así pues, los institutos pueden ser también ahora lugares en que se siembre la erudición, pero no esa erudición que es únicamente el efecto colateral de una cultura encaminada a los fines más nobles, sino esa erudición que se podría comparar con la hinchazón hipertrófica de un cuerpo no sano. Los institutos son los lugares donde se trasplanta esa obesidad erudita

Possiblement, un dels punts més controvertits sigui l’atac que Nietzsche desplega contra la generalització (o massificació) de la cultura, i la defensa paral·lela d’una “metafísica del geni”: no totes les persones, diu, estan cridades a l’excel·lència en el món de la cultura. Per què entestar-se a ignorar un fet tan bàsic? Com negar que en l’àmbit de l’intel·lecte i de l’art existeix una jerarquia? Per què no permetre que uns pocs savis ens guiïn i eduquin? En canvi, segueix argumentant Nietzsche, avui en dia, en nom d’una igualtat mal entesa, els mediocres grimpen fins al cim més alt de la “cultura”. Suposo que aquesta i altres opinions devien aixecar molta polseguera… si més no, podrien aixecar-la entre nosaltres, atenallats com estem pel pensament políticament correcte…

Més enllà de la polèmica, em quedo amb la frase que tanca la primera conferència: davant el panorama apocalíptic que esbossa l’interlocutor més jove –de qui sabem que fins i tot va renunciar a la seva feina de professor per culpa de la desmoralització–, el filòsof vell li diu: “Tienes razón en todo, menos en tu desánimo”. Doncs sí, d’alguna manera haurem de defensar l’esperança.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s