Historias de cronopios y de famas

Historias de cronopios y de famas
Julio Cortázar
Madrid, Punto de lectura, 2000
165 pàgines. 7,95 €

La ressenya de Salvo el crepúsculo de la Gemma va resoldre el dilema de comentar o no una de les obres més conegudes —n’hi ha cap que no ho sigui— d’en Cortázar. Dubtava si valia la pena perquè possiblement ja se n’hagi dit el que calia, però recuperar de tant en tant un clàssic potser vagi bé per posar en el seu lloc el bombardeig de novetats i obres plenes de transcendència literària que pateix el lector.

Amb Kafka i Borges, Cortázar és possiblement un dels autors més vampiritzadors. Ja la primera línia de qualsevol de les seves obres t’atrapa en el parany del ritme, la cadència narrativa, com si només existís allò que estàs llegint. I quan penses que ja ets a punt de triomfar sobre el text, que el podràs dominar, s’esmuny de la teva estratègia i et porta a on li sembla. Aquí, d’una manera deliciosa i inquietant que ja s’anuncia en els títols de les narracions, per exemple “Instrucciones para llorar”, “Instucciones-ejemplos para tener miedo”, “Aplastamiento de las gotas” —vegeu el vídeo aportat per la ressenya de la Gemma— o “Los posatigres”. I si els títols ja prometen, la lectura mai no decep.

Són narracions breus i intenses, lliçons magistrals de microrelat, reflexió, anècdota… veritablement inclassificables, literatura en estat pur. Els paràmetres de l’absurd amb què es construeixen estan tan ben combinats, que semblen perfectament lògics i coherents dintre del seu sistema. Tant se val el tema, sovint originat en el motiu o l’acció més banal (“Instrucciones para subir una escalera”, “Instrucciones para dar cuerda a un reloj”). Un absurd on la societat absurda és retratada amb costumisme surrealista i una ironia pertorbadorament àcida (“Conducta en los velorios”), i a on el paroxisme arriba a la part dedicada als cronopios i als famas, les seves maneres respectives de veure i viure el món en un antagonisme surrealista. Aquesta part, que dóna nom al llibre, és la que menys m’agrada, tal vegada perquè és la més radical i la que millor resisteix qualsevol propòsit de dominació.

Quatre anys enrere havia començat a llegir Historias de cronopios y de famas. Passades unes poques pàgines, sense comprendre’n el motiu, vaig deixar-ho córrer perquè se’m feia insuportable. El motiu segueix essent un enigma, com si l’autor m’haguera escrit en un dels seus relats.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s