Quartetes

Omar Khayyam, Quartetes
Martorell, Adesiara, 2010
116 pàgs. 14€
Trad. del persa d’Àlex Queraltó Bartrés

Si no hem de romandre per sempre en aquest món,

és un gran error de viure sense vi ni amants.

¿Per què del món m’ha de turmentar el futur o l’antigor?

Si he de marxar, ¿què m’importen l’ahir i el demà?

Possiblement, Omar Khayyam sigui el poeta persa més conegut a Occident. Nascut cap a l’any 1040 com a Ghiyas ad-Din Abu-l-Fath Omar ibn Ibrahim al-Khayyam, adoptà el pseudònim de Khayyam, que significa “fabricant de tendes”, ocultant rere aquest nom modest la seva vastíssima cultura i els seus profunds coneixements en exegesi alcorànica, medicina, astronomia i matemàtiques (en àrab, va escriure un Tractat sobre la demostració de problemes d’àlgebra, 1070). A l’època, la seva faceta com a poeta fou més aviat desconeguda, fet que s’atribueix al caràcter heterodox i provocador que els seus versos tenen des de l’òptica estreta de la religió oficial.

Les seves quartetes (conegudes també com a robaiyat) són variacions matisades d’uns pocs temes, per damunt dels quals plana la reflexió obsessiva sobre el pas del temps. Els seus versos destil·len una consciència extrema de la fugacitat. Tot està abocat a la mort, i el trànsit que ens hi durà és una lapse rapidíssim, “l’instant d’un breu parpelleig”, com diu un vers. La naturalesa efímera i inestable de la vida s’expressa amb una altra imatge recurrent, la de la roda que capgira l’ordre establert en un tres i no res. La vida és contemplada com un cicle voraç d’aparicions i desaparicions: els qui avui trepitgem l’herba, demà serem coberts per ella; els qui avui bevem del càntir, demà serem l’argila amb què fabricaran nous càntirs:

Beu vi, perquè prou que dormiràs sota terra.

Sense amants ni amics, sense companys ni parella.

Compte! No confiïs a ningú aquest secret ocult:

la tulipa que es marceix ja no tornarà a florir”

El corol·lari que se’n deriva és agredolç. D’una banda, les quartetes traspuen un gran pessimisme, per no parlar d’una certa càrrega nihilista (“Si venir al món de mi depengués, no vindria. / Si anar-me’n fos cosa meva, ¿per què hauria de fer-ho? / El millor de tot seria que en aquest món cruel / ni hagués vingut, ni hagués d’anar-me’n, ni hagués de ser-hi”). Al mateix temps, però, l’absurditat de tot plegat ens convida a gaudir-ne sense perdre ni un instant més. És la filosofia del carpe diem: atès que res no té sentit, que se’ns escamotegen les respostes, que demà ens segaran d’un cop sec de dalla i que, damunt, el món prosseguirà inalterable, bevem vi i estimem. Omplim la copa una vegada i una altra i oblidem-nos de la resta:

No vull res més que aquell vi rogenc que embriaga,

un llibre de poemes, felicitat i un crostó de pa.

I llavors tu i jo jaient junts en aquella ombra…

Serà molt millor que l’imperi d’un soldà.

Amb ironia, Khayyam rebutja els paradisos futurs que prometen les religions: sí, molt bé, reguen el cel rius de mel, llet i sucre… però si en podem gaudir aquí, per què confiar en promeses incertes?

Diuen que hi ha paradís, hurís i el riu Kàuthar,

i rius de llet i vi, mel i sucre en abundància.

Omple’m un altre cop de vi la copa, estimada,

que una copa al comptat és millor que un miler a terminis.

L’edició, bellíssima, inclou la reproducció del poema en persa, a partir del qual s’ha fet directament la traducció al català (fet remarcable, perquè moltes de les traduccions que circulen de la poesia d’Omar Khayyam són fetes a partir d’edicions angleses i franceses). En fi, una joia.

Advertisements

2 pensaments sobre “Quartetes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s