Manual de la oscuridad

Manual de la oscuridad
Enrique de Hériz
Barcelona, Edhasa, 2009
566 pàgines. 19 €

«Este desgraciado será un mago de puta madre»: això va vaticinar en Mario Galván, mestre de màgics, després de fer una prova al Víctor Losa abans d’admetre’l com a alumne. Anys després, el vaticini es compleix a la perfecció, perquè gairebé al mateix temps que és proclamat el millor màgic del món, el Víctor descobreix que aviat es quedarà cec.

Si Mentira va revelar una prodigiosa capacitat narrativa, tenim aquí una altra prova irrefutable de novel·la ben construïda que arrossega a una lectura frenètica i absorbent. L’estructura mostra dos parts ben diferenciades. En la primera, el present s’alterna amb successius salts enrere que donen a conèixer el passat del Víctor, els anys d’aprenentatge i la trajectòria que el duu a esdevenir una figura cabdal de la màgia. Aquí cal esmentar una molt reeixida incursió per l’esplendorosa època de la màgia i l’il·lusionisme viscuda a Anglaterra i Estats Units a les darreries del segle XIX —no sé com s’ho fa per descriure els ginys i els trucs d’una manera tan entenedora. Tot això es contraposa a un present molt ombrívol —literal i figurat— del Víctor i el seu ineluctable procés de ceguesa. En la segona part, la narració se centra en la relació d’un Víctor totalment cec —un altre cop en sentit literal i figurat—, amb l’Alícia, professional de l’ONCE encarregada de la seva rehabilitació. Amb un rigor i una sensibilitat admirables però sense sentimentalismes, l’Enrique de Hériz apropa el lector al món dels cecs, als obstacles amb què han de conviure en la vida quotidiana.

Una de les coses que més admiro d’aquest autor és la seva capacitat narrativa. És a dir, la manera com se serveix dels temes per construir una novel·la amb un immens poder d’atracció i no a l’inrevés, com passa en molts casos en què la matèria domina la història. L’aproximació a la màgia, a la qual De Hériz és aficionat, i al món de la ceguesa són el terreny ideal perquè, com a Mentira, segueixi dosificant amb mestria els mecanismes de les falses aparences, els equívocs, les sorpreses d’última hora, les relacions ambivalents, els grans secrets que amaga cada persona. L’alternança dels diàlegs i la narració construeix els personatges amb poderosa versemblança; personatges que traspuen humanitat evitant tòpics i llocs comuns a on és molt fàcil caure i que immediatament els convertirien en els grotescos intents de profunditat psicològica que presenten moltes novel·les actuals. L’autor camina amb desimboltura pel fil de l’abisme sense que li tremoli el pols narratiu.

Per acabar, facilito l’enllaç del bloc que la mateixa editorial ha creat vers el llibre. Recomanaria llegir primer l’obra, ja que trobo que es podrien esguerrar algunes sorpreses que val realment la pena descobrir en les pàgines de la novel·la. Però sens dubte, hi ha informació molt variada i interessant: http://manualdelaoscuridad.blogspot.com/

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s