De la Mística. Experiencia plena de la Vida

Raimon Panikkar, De la mística. Experiencia plena de la Vida

Barcelona, Herder, 2005, 302 pàgs., 19,80 €

Un bon dia, en un documental televisiu sobre vida marina, vaig sentir a dir que els dofins eren animals “gairebé místics”. Vet aquí una de les paraules més desvirtuades i abusades del nostre món, on tothom l’engipona segons li convé. Per això, el primer que cal fer en un llibre sobre mística és assajar-ne una definició, tal com fa Raimon Panikkar a la primera pàgina: mística és, segons diu, “l’experiència de la Vida”. I immediatament perfila una mica més els conceptes: “experiència”, perquè la mística no té a veure amb cavil·lacions intel·lectuals, sinó amb una vivència pròpia que es produeix sense intermediaris; “de la Vida”, amb majúscules, perquè remet a una essència pregona, a una plenitud radical que va més enllà dels accidents biogràfics de cadascú (“cuando digo experiencia de la Vida no digo experiencia de mi vida sino de la Vida, aquella vida que no es mía aunque esté en mí”). Així doncs, aquest doctor en filosofia, química i teologia nascut a Barcelona el 1918, sacerdot des del 1946, comença la seva reflexió sobra la mística sense recórrer a l’altra gran paraula desvirtuada, “déu”.

Las palabras no tienen copyright, pero debemos explicar el sentido en que las usamos

El llibre és immens, no quant a pàgines, sinó pel que fa al gruix infinit de les seves reflexions, sempre sucoses, il·luminadores i –per què no? – sanament provocadores, com si es complagués a sotragar consciències i fer allò que diuen que demanava el Buda, qüestionar-ho tot. Com quan explica, per exemple, que la mística no és un fenomen anormal, paranormal ni sobrenatural, sinó una dimensió de l’ésser humà, una mena d’invariant humana –com dirien els antropòlegs–, de manera que tota persona amaga un místic en potència:

No confundamos la filosofía con una asignatura ni la religión con una institución […]. La saludable separación entre la Iglesia y el Estado no tiene nada que ver con la imposible separación entre religión y vida

Conscient que el tema és inabastable, decideix escalar-lo des de múltiples vessants: l’etimologia (que ens descobreix facetes sorprenents de les paraules), el diàleg interreligiós (excel·lents síntesis finals, per cert, sobre hinduisme i budisme) o la filosofia del llenguatge. Fins i tot s’atreveix a abordar el tema de les pseudo-místiques que avui proliferen en alguns ambients, i que converteixen allò que hauria de ser una experiència absoluta i transformadora en una mini-teràpia sentimental i solipsista.

La mística no és una experiència racional, però tampoc irracional. Podem pensar en una categoria que superi aquests dualismes salvatges? De fet, tot el llibre és una invitació a transcendir aquesta visió dualista que fracciona la realitat en parelles de contraris (constantment, reivindica el principi advaita del vedanta, és a dir, la no-dualitat):

Esta experiencia holística no es meramente racional, sin ser por ello irracional. Debe respetar los fueros de la razón; no los puede pisotear, pero el ámbito racional no cubre toda la realidad […]. Hay que descalzarse de la razón, aunque debamos llevar nuestro calzado (la razón) en la mano

Aquest llibre té més de tractat filosòfic que de manual divulgatiu. La seva lectura demana esforç, ganes i cooperació per part nostra. A canvi, ofereix inacabables camins per transitar, rumiar, meditar i deixar-se endur. Fins i tot, ofereix racons foscos… potser perquè ens plantegem si som capaços, com diu l’autor, “de soportar lo incomprensible”.

Advertisements

2 pensaments sobre “De la Mística. Experiencia plena de la Vida

  1. Molt bona ressenya. Ara l’editorial Fragmenta està publicant tota l’Opera Omnia de Panikkar en català, i un dels primers volums que ha sortit és “Mística, plenitud de vida”. Encara no l’he llegit però en tinc moltes ganes.

    Salut!

  2. Gràcies! No ho sabia; m’ho apunto. Panikkar em sembla un dels pensadors més profunds i honestos del nostre panorama. Fa temps vaig llegir “Benaurada senzillesa. El monjo com a arquetipus universal” i també em va captivar. Possiblement, perquè aconsegueix allò mateix que ell reivindica quan parla de mística: transformar el lector, i no només informar-lo o entretenir-lo.

    Salut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s