Lo que sé de los vampiros

Lo que sé de los vampiros
Francisco Casavella
Barcelona, Ediciones Destino, col. Booklet, 2009
565 pàgines. 9,95 €

Mitjançant una singular barreja de novel·la picaresca i històrica, l’autor de El día del Watusi canvia de registre en un nou i coherent exercici de desmitificació. En aquest cas, d’una Europa on es barregen el racionalisme enciclopèdic i uns conflictes religiosos que porten segles dessagnant el continent i que no són sinó una lluita despietada per aconseguir el poder absolut i perpetuar-s’hi. En plena Il·lustració, es narren les peripècies d’en Martín de Viloalle, fill de la baixa noblesa gallega que, com que no és l’hereu, ha d’ingressar com a novici, en el seu cas dels jesuïtes. Poc després, el 1767, el rei expulsa d’Espanya aquest orde i comença el periple del Martín. Primer intenta seguir les passes del germà gran per Itàlia; a continuació, recorre el centre i el nord d’Europa amb en Welldone, figura que esdevé l’instrument amb què l’autor fa caure la màscara del despotisme il·lustrat, les idees, el domini de les masses mitjançant la política imperialista i la religió. La part final es desenvolupa en una França a punt de capgirar l’Antic Règim per després sotragar-lo amb les guerres napoleòniques.

Tots els personatges posen les seves vides, i potser les ànimes, al servei de l’ambició al preu que sigui. Tant si es tracta d’objectius intel·lectuals i artístics com polítics i econòmics. Se’ns mostra un immens fresc tragicòmic de la naturalesa humana en un període concret de la història. S’hi retraten persones que no dubten a prostituir pensaments, sentiments i cossos per aconseguir allò que es proposen. Amb ironia brutalment lúcida, qualsevol guspira d’altruisme o d’ingenuïtat és anorreada pel propi pes dels esdeveniments. No se’n salven ni reis ni plebeus, ni tan sols les societats secretes on van germinar les revolucions que van desembocar en el Romanticisme ideològic i els brutals conflictes bèl·lics del segle XIX. La narració traça magnífics clarobscurs per representar la vida de les persones que hi surten. Malgrat donar la impressió que, com se sol dir, no hi ha un pam de net, queden retratades amb una humanitat tan genuïna que descol·loca. No sé per què, però quan llegia em recordava d’una obra d’en Calvino, El baró rampant, i d’imatges de la fascinant Barry Lyndon, d’en Kubrick.

Després d’acabar El día del Watusi, havia arribat a la conclusió que en Casavella pertany als autors que cal deixar transcórrer cert temps entre obra i obra, cosa que no ha estat el cas. Admeto patir una certa addicció a la seva manera d’escriure, les frases al·lusives i elusives, els circumloquis carregats de dobles sentits que obliguen a fer-se còmplice del seu poder manipulador —en el bon sentit del terme, si és que el té—, un ritme que fluctua entre una poesia sense lirisme i una condensació de contingut que posa a prova la paciència. En aquest llibre res no és blanc o negre, ningú no és bo o dolent, si hi ha res que es dóna per suposat, poc després t’adones que no és així. M’agraden els autors genuïnament difícils. Honestament difícils.

Anuncis

Un pensament sobre “Lo que sé de los vampiros

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s