Indigno de ser humano

Indigno de ser humano
Osamu Dazai
Trad.: Montse Watkins
Barcelona, Sajalín Editores, 2010
124 pàgines. 13 €

Des de la primera frase s’intueix que aquesta història no consisteix en un descens a l’infern, sinó que en Yozo, el protagonista, hi viu des de gairebé el primer instant de la seva existència. Per a ell tot és incomprensible i hostil; s’hi sent aliè, no troba la manera d’encaixar en el món. Sobretot és ell mateix qui no es pot comprendre i per això, com diu el títol, es considera indigne de ser humà. Sembla que només dos coses el permeten de continuar. Per una banda, una facilitat innata per a les bufonades, que fan que el proïsme toleri la seva presència; per una altra, una combinació d’atractiu físic i actitud desencaixada que atrau irresistiblement a un determinat tipus de dones com la llum a certes papallones nocturnes —encara que ell pensi de vegades que és ben al contrari.

Escrites com a quaderns de notes, aquestes pàgines no són sinó una transcripció de la pròpia vida de l’Osamu Dazai. Excel·lent estudiant i amb fortes inclinacions literàries, la seva vida va donar un tomb radical quan el Ryonosuke Akutagawa, autor que idolatrava, va suïcidar-se el 1927. D’aleshores ençà va iniciar una malaltissa cursa d’alcoholisme i altres drogues, quatre intents de suïcidi en solitari i amb altres dones —en una ocasió una dona va morir i ell la va sobreviure; només la influència del seu pare va evitar complicacions criminals—, relacions amb l’altre sexe, el rebuig de la família… Malalt de tuberculosi, el juny del 1948 va reeixir tirant-se al riu amb la Tomie Yamazaki, l’amant del moment —estava casat aleshores—, justament quan la seva carrera literària assolia certa notorietat.

La inadaptació social, l’actitud despòtica vers el gènere femení, la drogaaddicció, en definitiva una incomprensió conscient i inconscient del món, són temes recurrents en les obres d’en Dazai. La història està escrita sense sentimentalismes ni busca provocar compassió. Diu les coses tal con les pensa, amb una lucidesa descarnada, capaç de despullar la hipocresia de cada lector per la incomoditat que poden suscitar els seus pensaments:

Las prostitutas no me parecían ni personas ni mujeres, más bien me daban la impresión de seres idiotas o locos; por eso, me sentía muy a salvo en su compañía y podía dormir profundamente. Daba hasta pena ver que no tenían ni un ápice de avaricia. Al parecer, sentían que tenía algo común con ellas porque siempre me trataron con una amabilidad espontánea que no me agobiaba. Una amabilidad sin segundas intenciones, sin fines de negocio, hacia una persona que quizá no volverían a ver. En estas prostitutas idiotas o locas alguna noche vi una aureola de Virgen María.

Això permet llegir-la sense que entrin ganes de bufetejar el protagonista per
l’insuportable fatalisme a què sembla voler-se encadenar. Shikata ga nai, no s’hi pot fer res, diuen els japonesos davant la fatalitat.

En el BAFF d’enguany vaig veure la pel·lícula Villon’s Wife (Viyon no Tsuma), títol homònim d’una novel·la d’en Dazai, el qual desconeixia aleshores, bàsicament perquè sóc admirador incondicional de la Takako Matsu. La pel·lícula és una bona aproximació a l’obra d’en Dazai. Aquí teniu l’enllaç del tràiler, subtitulat en anglès:

villons-wife-trailer

Per acabar, una curiosa coincidència: en el llibre s’esmenta l’Omar Khayyam, autor que la Gemma va comentar no fa gaire.

Anuncis

2 pensaments sobre “Indigno de ser humano

  1. Probablement podria haver estat guardonat si hagués arribat a tenir una certa edat, però dubto que li haguessin atorgat, com ha passat amb tants altres creadors que no segueixen certs models de conducta de la societat benestant occidental. Sigui com sigui, he llegit el teu comentari sobre “La remor de les onades” i t’agraeixo l’aclariment vers la qualitat de la traducció catalana. La tinc pendent de llegir i segurament m’inclinaré per aquesta edició. Si d’en Mishima no has llegit encara “La corrupción de un ángel” (em sembla que no hi ha traducció al català, però no ho he investigat prou), te la recomano. Moltes gràcies pel comentari!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s