El esnobismo de las golondrinas

El esnobismo de las golondrinas
Mauricio Wiesenthal
Barcelona, Edhasa, 2007
1.150 pàgines. 36,50 €

La comparació amb Libro de réquiems és gairebé inevitable. El mateix autor ho fa, en un altre pròleg meravellós: “Digamos que si aquel fue un libro de largo aliento, escrito más allá del tiempo, éste querría ser un libro de grandes espacios. Tampoco puedo asegurarlo, porque lo más bello del destino es lo desconocido y la gente que sabe adónde ir no llega muy lejos”. El primer llibre va trigar quaranta anys a escriure’l; per a aquest n’han calgut cinquanta: “Éste es un libro parsimonioso, lento, oceánico, escrito como el vuelo de las golondrinas. Hay libros para gente que come rápido y otros para gente que gusta de saborear”, afirma també en el pròleg.

L’autor planteja el viatge com a metàfora de la vida. Des d’una òptica més personal i alhora literària que a Libro de réquiems, traça un recorregut infatigable per llocs, principalment ciutats, que l’han marcat com a individu, com a autor, com a explorador d’utopies destil·lades en el licor del record, la formació vital i intel·lectual, l’experiència. Viena i París ocupen una posició molt destacada, però també indrets tan propers com llunyans com ara Istanbul o Marràqueix. Ciutats com Bruges o Londres, Venècia o Roma, Sevilla o Estocolm, on ha residit exercint diverses ocupacions, escrivint aquest llibre en cafès i hotels molts dels quals han desaparegut o ja formen part dels circuits turístics. Una narració marcada per l’estoïcisme nostàlgic d’algú que és conscient de parlar d’una Europa que ja no existeix i que, potser, només és el resultat d’un complex procés d’assimilacions íntimes i intel·lectuals escrites al besllum de tota una vida.

Emulant el vol de les orenetes, la narració passa d’un tema a l’altre, comenta una anècdota, explica una vivència. Des de qualsevol record o evocació es pot passar a grans fets històrics, artístics o socials, però sempre enfilant l’agulla per cosir amb mestria un tapís immens i, no obstant, lleuger i d’aparença espontània. El llibre pot llegir-se de cap a peus o començar-se per qualsevol lloc com si cada línia, cada paraula, tinguessin un significat col·lectiu i alhora vida pròpia. Frases llargues, intenses, carregades de matisos, però que mai no embafen la lectura ni s’endinsen en cap laberint conceptual que faci perdre l’horitzó. Potser com el mateix autor, no cal saber cap a on anem, sinó solament voler i poder viatjar. “Escribir es como viajar: no dejar nunca que la frase principal te haga olvidar la importancia de las frases subordinadas.”

Cada pàgina és una deliciosa sorpresa. En Wiesenthal assumeix amb coherència el paper de l’esnob, de l’esteta literari que tan bé descriu en figures prou conegudes com Wilde, Proust o d’altres potser no tant com Pierre Loti. L’Orient Express, “Psicoanálisis de las golondrinas”, “Tenis en Wimbledon”, els balenaris a “Agua, mujeres y música”… al final acabaria destacant tots i cadascun dels apartats. La molt considerable extensió —i el pes físic— no són cap obstacle perquè el gaudi sigui constant. Pot estar-se d’acord o no amb el plantejament, l’estil pot agradar o repugnar, però el que —suposo— no li negaran els partidaris i els detractors és la seva qualitat artística, literària i intel·lectual. I, possiblement, la seva qualitat moral.

De joven uno se ríe de lo ridículo. Y, con los años, uno aprende que lo ridículo —cuando es humano— tiene la sublime nobleza de lo trágico. Por eso el verdadero humor es cosa de sabios. Un escritor serio acaba siendo humorista y, a veces, al final se convierte en filósofo. Se necesitan muchos años para superar el sentido común.

Advertisements

Un pensament sobre “El esnobismo de las golondrinas

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s