Serge Gainsbourg. La biografia

Sylvie Simmons
Serge Gainsbourg. La biografia
Traducció d’Ángeles Leiva
Mondadori, Barcelona, 2007
417 pàgs.

La fealdad tiene algo de superior a la belleza: dura más.
S.G.

Mi música es judeorrusa; siempre tiene algo de triste.
S.G.

Si voleu tafanejar sobre la vida i miracles del compositor, intèrpret i escriptor Serge Gainsbourg, aquest és un dels llibres que dóna accés directe per fer-ho. En tot moment tracta de respondre a la pregunta “qui va ser S.G.?”, tot i que la seva biògrafa, la Sylvie Simmons, no el va poder entrevistar mai. La biografia és un reflex de tota una vida acompanyada per música, art, dones precioses, alcohol i cigarretes Gitanes. Pot sonar bé, oi?, però un 2 de març de 1991,  malauradament, va volar com el fum blavós de les seves cigarretes per tornar al no res. No oblidem, per això, que el seu pas per aquest món va ser ben sonat. Per mi, que va ser un inconformista i un aventurer que va experimentar tot el que podia i més amb les melodies i les lletres de les seves cançons, algunes de les quals van ser taral·lejades i xiulades als carrers per gent humil o estudiades a les universitats per la seva poesia, per les onomatopeies, per jugar amb els sentits de les paraules i per la seva musicalitat. Tocava temes tan dispars com la literatura, la coprofàgia, l’obsessió sexual, els pets, l’incest, la filosofia, la gramàtica, les cols, els nazis. Ell s’atrevia a dir coses que els altres pensaven però no deien.

Va dibuixar, sobretot, de jove. Va ser actor, director de llargmetratges, d’algun curt,  guionista i fins i tot  va publicar una novel·la. També va fer de realitzador i va actuar en anuncis televisius amb productes com ara galetes, trajos, detergents per llana o rentavaixelles.

No coneixia la moderació. Ens podem preguntar si va  tenir una vida heroica, tal i com diu el títol de la pel·lícula de Joann Sfar. Potser sí que es va atrevir a tocar moltes tecles i va conquistar els cors de dones molt admirades. Però el cert és que diuen que no va recular un pam per desintoxicar-se de l’alcohol i mirar de salvar la pell quan li van aconsellar els metges. No va trair el seu mode de compondre tonades i lletres que l’obligava a mantenir-se despert amb l’ajuda de cafè i tabac, assegut al piano amb la pressió dels terminis de l’estudi de gravació. El Serge deia que no podia deixar del tot la beguda ­perquè portava tota la vida bevent i fumant per trobar el ritme del que composava, i que si es privava de tot això, perdria la inspiració.

Un excèntric, un innovador, un provocador, un seductor, un descarat, un avançat als seus temps, tot menys passar desapercebut per aquest món, i segons la seva biògrafa, un tímid extrovertit, un realista surrealista, un iconoclasta amb ànsies de convertir-se en una icona. El descriuen com un maniàtic de l’ordre i un amant del color negre. Segons ell,  necessitava ordre per compensar el neguit creatiu que experimentava en el seu interior, una explosió de mots, colors, sensacions i imatges. La decoració de casa seva, amb el predomini del color negre, també l’ajudava a concentrar-se i evitar o minvar el  seu, podríem dir-ne,  caos mental.

L’àlbum titulat Historie de Melody Nelson, una història d’amor obsessiu, estava inspirat en una de les novel·les preferides de S.G., Lolita de Nabokov. Per mi és un dels millors. Sobre la cançó Le poinçonneur des Lilas, un cop va dir que s’havia basat en una conversa que havia tingut amb un revisor de la estació de metro Lilas arran de la pregunta “en què somia mentre es passa el dia fent això?”, a la qual li respongué “en mirar el cel”. Ara és tot un clàssic.

En el pròleg del llibre, hi ha una dedicatòria de la Jane Birkin que em sembla molt bonica i que data del 2001. Diu així:

En Inglaterra lo estáis descubriendo… Como si os hallarais ante la tumba de un faraón recién abierta, veis cosas maravillosas… Nosotros nos encontramos fuera mientras el fulgor de nuevos rostros ilumina su brillante universo…Nuestras flores perfumadas se han marchitado en contacto con el aire… Acercáis con entusiasmo vuestras antorchas para alumbrar su sarcófago de oro… Jeroglíficos, preciadas palabras, su trono pintado, custodiado por silenciosos leopardos… durante años… Y en la oscuridad su dulce rostro siempre os ha sonreído, aguardando paciente a que encontrarais la puerta.

Ara sí que només em queda per dir: t’estimo, jo tampoc.

Cementiri de Montparnasse, estiu del 2009
Entre els objectes que hi deixen els admiradors, hi ha una bona pila de bitllets de metro.

Advertisements

2 pensaments sobre “Serge Gainsbourg. La biografia

  1. No sóc lectora de biografies, però per un regal estic fullejant Los años divinos, Oriol Regàs. Memòries del sr Bocaccio, transgressor i inquiet.
    La veritat és em semblen unes memòries molt sinceres, planeres, totes unes etapes que per edat no he viscut.

    Gainsbourg és Ell entre ells. Tot sovint l´escoltem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s