Una lletra femenina de color blau pàl·lid

Una lletra femenina de color blau pàl·lid
Franz Werfel
Traducció: Ramon Monton
Barcelona, Edicions de 1984, 2009
155 pàgines. 9,90 €

La història parla d’en Leònidas, un alt funcionari vienès en una Àustria que ja no res té a veure amb l’esplendorós imperi austrohúngar. Fill d’un modest professor d’escola, un fet ben casual canvia el seu destí i el fa passar d’una vida molt modesta a funcionari d’alta graduació i espòs de la pubilla d’una de les famílies austríaques més prominents. El dia del seu cinquantè natalici, enmig de l’allau de felicitacions, rep una carta peculiar que, per obscurs motius, tem que pugui causar-li un gran enrenou. Cal aturar-se aquí.

A partir del dilema d’obrir-la o no, en Franz Werfel construeix una tesi narrativa de les llums i les ombres que configuren el passat de cada persona. A mesura que es desenvolupa la història, van mostrant-se les obagues, les misèries egoistes de l’individu. I sobretot, les màscares de les dobles vides, les grans mentides amagades sota el vernís de la decència i les actituds conservadores. Desplega exemples molt encertats per demostrar com els fets més casuals o fortuïts canvien els destins de les persones. L’esplèndid joc dialèctic i sentimental amb l’Amelie, la seva muller, marca perfectament el tarannà del Leònidas i la relació que manté amb un món en el qual, malgrat haver-hi triomfat, se sent inferior i contínuament en deute. A diferència del
cabdill espartà que va morir a les Termòpiles, l’heroisme d’aquest Leònidas té un punt de grotesc, de tragicòmic, però sense arribar a la paròdia. La ironia s’aplica en dosis exactes i en punts molt precisos.

Aquesta magnífica novel·la curta —o relat llarg— mostra una Viena marcada per les diferències socials, les intrigues polítiques d’una classe dirigent corrupta i un antisemitisme ben palès en determinades situacions on s’insinua subtilment la poderosa i nefasta influència del país veí. Cal recordar, o saber, que el mateix Werfel era jueu. Tement que la situació alemanya es propagués a Àustria, el 1938 va fugir als Estats Units passant per Espanya i Portugal amb dos fills d’en Thomas Mann. Casat amb l’Alma Mahler, amic d’en Kafka, destacat representant de l’expressionisme alemany, l’ample llegat literari d’aquest autor és una seductora invitació a la lectura.

Advertisements

6 pensaments sobre “Una lletra femenina de color blau pàl·lid

  1. Em sembla que no. Em penso que aquest autor és poc conegut no obstant tenir una obra literària tan variada i abundant com excel·lent. Forma part de l’extraordinari grup d’autors nascuts a l’antic imperi austrohúngar o a Alemanya amb una marcada barreja d’arrels, com en Kafka i tants altres. Si no vaig errat, en Werfel era de procedència xeca (Bohèmia). Fins i tot van adaptar-se obres seves al cinema.

  2. Molt interessant, Enric. Ja només per ser amic d’en Kafka, crec que el posaré a la llista.

    Per cert, fa poc he obert un blog sobre literatura, i he posat Llibres i més llibres als meus enllaços. Espero que us sembli bé, i que li doneu una ullada.

  3. És un autor per descobrir en llengua catalana; en castellà té més obra traduïda.

    I tant, t’agraeixo que ens hi hagis afegit. He donat un cop d’ull al bloc i m’ha donat una bona impressió.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s