Minotaure

Minotaure
Friedrich Dürrenmatt
Traducció: Ignasi Pàmies
Barcelona, La Breu Edicions, 2010
91 pàgines. 14 €

La versió d’aquest Laberint construït per Dèdal té les parets de vidre. És un espai on el seu habitant desenvolupa una presa de consciència del propi jo que l’idioma alemany reflecteix de manera esplèndida en passar d’anomenar-lo “ésser” (das Wesen, mot de gènere neutre) a “Minotaure” (der Minotaurus, gènere masculí). Un ésser que no sap qui és, on es troba, com ha anat a parar allí, desconcertat per la multiplicació infinita de la pròpia imatge, contemplada com l’agressió d’un enemic ferotge i amenaçador. Els versos s’endinsen en la inconscient cerca metafísica d’una criatura que va ser el resultat de la passió prohibida de Pasífae, esposa del rei Minos, i d’un toro del déu Posidó.

La prosa poètica es construeix a partir d’un camp lèxic molt limitat, verbs de moviment, adjectius visuals —els altres sentits gairebé no hi surten— i mots que expressen sentiments i conceptes molt primordials: sorpresa, desconcert, dolor, ira, alegria, desig… El Minotaure és un ésser brutalment inconscient, ignorant de la seva pròpia naturalesa, incapaç de reconèixer-se en el reflex de la seva imatge. Començant per ell mateix, tot és incomprensible, no sap què significa estar viu i morir-se, no distingeix entre bondat i maldat, culpabilitat o innocència. Sembla que només el mouen un instint innat de viure i el desig d’experimentar allò que el desconcerta.

Construït amb un ritme que altera una activitat frenètica amb instants de quietud on s’insinuen els primers intents de reflexió per part del Minotaure, la seva musicalitat em recorda obres com La consagració de la primavera o L’ocell de foc, i d’altres que s’endinsen molt més en l’atonalitat. Les infinites connotacions del Laberint com a espai on es desenvolupa l’existència accentuen la seva poderosa càrrega al·legòrica i possibiliten una engrescadora reinterpretació dels mites clàssics que canviarà segons el camí triat pel lector o —qui ho sap— per la misteriosa voluntat dels versos. L’obra es complementa amb il·lustracions del propi autor; llàstima que la impressió deficient, únic retret que pot fer-se a aquesta edició, impedeixi gaudir-les com cal.

En definitiva, aquest autor suís de parla alemanya exposa la seva obsessió per un dels mites més recurrents i fascinadors —fascinació compartida— de la literatura. La traducció i l’edició permeten una prodigiosa simbiosi entre ambdues llengües que m’ha obligat a fer pauses per assimilar amb plenitud la seva bellesa, l’acarnissada subtilitat d’una gran al·legoria poètica i vital.

El món al qual sóc lliurat el represento com un Laberint, i provo, en el mateix moviment, de recular i dominar-lo amb la meva mirada, com fa el domador amb la bèstia salvatge. El món tal qual el visc, el confronto amb un contra-món, tal com el penso.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s