La tía Julia y el escribidor

La tía Julia y el escribidor
Mario Vargas Llosa
Madrid, Punto de Lectura, 2006
489 pàgines. 10,95 €

A hores d’ara, parlar d’aquest autor i aquesta obra comporta el gran risc d’incórrer en errors i tòpics. Tanmateix, La tía Julia i el escribidor, des d’una distància temporal (es va publicar el 1977), aporta elements prou interessants.

Potser encara no l’haureu llegida, però el seu tarannà autobiogràfic és bastant conegut: un jove de divuit anys, estudiant de dret i treballador a temps parcial en una emissora de ràdio, s’enamora d’una tieta política, divorciada i de trenta anys. Un amor correspost que, en la catòlica, conservadora i patriarcal societat peruana dels cinquanta es considerava una relació prohibida i inviable. La novel·la alterna la història del jove Vargas i la tieta Julia amb un seguit de narracions paral·leles escrites per un tal Pedro Camacho, guionista de serials radiofònics de gran audiència. Cal afegir que no són dos fluxos narratius completament paral·lels, sinó que la història del Vargas i la Julia presenta nombroses característiques pròpies d’un serial.

En el pròleg ja s’avisa que, malgrat tractar-se d’una vivència personal, s’hi apliquen els mecanismes de la ficció per convertir-la en una mentida. Fer versemblant una mentida és un dels trets fonamentals i més atractius de la novel·la com a gènere. I una de les virtuts més destacades d’aquesta obra és el distanciament que l’autor assumeix per explicar un fet autobiogràfic sabent que els instruments de la ficció el permeten jugar segons les regles que ell mateix vulgui establir. Avui dia, esmentar l’habilitat narrativa d’aquest escriptor és innecessari, però sí que em crida l’atenció el romanticisme desmitificat que hi ha en la seva història d’amor mitjançant l’acarament entre les emocions i la realitat.

El llibre és més incisiu del que aparenta, amb una forta dosi d’humor centrat en una mena de sàtira racial on es carrega contra diversos pobles llatinoamericans, inclosos els peruans. No tinc gens clar si avui dia seria ben rebut que una primera figura de les lletres publiqués una obra amb aquesta mena d’humor en l’hipòcrita context actual del concepte políticament correcte, en el qual el sentit de la ironia està atrofiat. Per altra banda, aquesta novel·la permet observar, en certa manera, l’evolució ideològica de l’autor sense caure en el previsible error d’identificar directament els postulats de la novel·la amb el seu pensament o ideologia. En definitiva, una bona aproximació al complex i variat univers literari d’aquest autor.

Anuncis

2 pensaments sobre “La tía Julia y el escribidor

  1. Hola,
    Sòc nova, per primera vegada escric a un bloc (perdoneu les faltes). Avanc el llegia perque el meu marit si conectava tot sovint, a partir d’ara ho faré jo. Ell ja no hi és……
    Cristina

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s