L’ànima romàntica

L’ànima romàntica
Claus interpretatives per atendre el romanticisme
Mateu Cabot
Lleonard Muntaner, Palma, 2009
210 pàgs.

Em fa il·lusió dir que el Romanticisme és un tren de llarg recorregut que encara avui, més de dos-cents anys més tard del seu naixement està ben present en l’imaginari de cadascú de nosaltres, i es fa evident quan, encara ara, exclamem amb tota naturalitat “què romàntic!” Una altra cosa és si som gaire fidels al sentit original del terme.  De què anava, llavors, el moviment del Romanticisme? Ja en el pròleg del llibre, l’autor, Mateu Cabot, ens diu:

–ja siguin música, poesia, pintura, ja siguin formes de ser, racons amagats de la nostra ànima o sentiments– de tant en tant ens omplen fins a, quasi, ofegar-nos. Només per aquest darrer motiu valdria ja la pena intentar entendre què és el Romanticisme

i tot seguit ens argumenta com és d’important comprendre el perquè i el per a què passa alguna cosa. De fet, el romàntics s’ho preguntaven, els hi importava molt. L’autor vol aprofitar el moment per respondre’ns, no fos cas que les preguntes es perdessin  “com llàgrimes… en la pluja”, per citar les paraules del replicant Roy que, segons l’autor, encarna el personatge més romàntic de Blade Runner.

De quines fonts van beure els romàntics com ara Schiller, Schelling o Hegel? Doncs, sembla ser que del Classicisme i de la Il·lustració. No s’ha de confondre  el moviment romàntic amb l’Idealisme alemany. El primer va sorgir davant la pèrdua dels ideals il·lustrats, en fer-se evident la distància real que hi havia entre el somniat i l’aconseguit.  Per fi, els sentiments també tenen veu, però és justament llavors quan neix una profunda desesperació per la impossibilitat de conciliar sentiment i raó. I aquesta dualitat no s’ha resolt. La nostra “ànima romàntica” continua arrossegant aquestes limitacions.

Existeix una separació entre l’art i la vida? Les aspiracions i les finalitats de l’home a l’hora de crear art han anat canviant i, paral·lelament, la manera com s’ha organitzat la societat, també. Podríem dir que amb l’art com a intermediari l’home ha intentat resoldre moltes de les seves contradiccions més íntimes. El llibre ens fa un repàs dels temps anteriors a la Modernitat fins als nostres temps. Em sorprèn la mà de teories, disciplines, corrents i filosofies existents. L’home no para d’inventar-se el món i a si mateix.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s