Adreça desconeguda

Kressmann Taylor
Adreça desconeguda
Traducció d’Ernest Riera
Ed. La Magrana, Barcelona, 2001
76 pàgs.

En aquesta obra de la Katherine Kressmann hi trobem la correspondència de dos grans amics (gairebé germans) i socis d’una prestigiosa galeria d’art a Califòrnia. L’intercanvi comença quan un d’ells, en Martin Shulse, enyorat d’Alemanya i Europa, decideix tornar-hi amb tota la família un novembre de l’any 1932. L’altre, en Max Eisenstein, es quedarà a Califòrnia ocupant-se de tirar endavant la galeria i, puntualment, enviarà els extractes del banc al seu soci. Al començament, tot són lloances de l’un cap a l’altre. La fidelitat i la gratitud hi són molt presents. Però aviat, l’ascens d’Adolf Hitler com a canceller del Reich durant els anys següents farà que es capgirin radicalment les coses. Només perquè en Martin és alemany i en Max, jueu.

Curiós, els jueus, que estaven més integrats que mai en la seva història, se’ls obliga a tornar a ser una comunicat aïllada, diferenciada. El nou règim decideix que són l’antítesi de la raça ària i que no poden ser assimilables. Van ser apartats de càrrecs públics i d’altres professions, expropiats, desposseïts de les seves empreses i comerços.  Però no ens avancem, això vindria més tard. Quan els dos amics inicien la correspondència, creuen que la seva amistat serà indestructible, però tot es va complicant a mesura que les prohibicions i les restriccions estan a l’ordre del dia, com ara la d’utilitzar denominacions comercials jueves –la  que comparteixen com a socis és Galeries Shulse-Eisenstein–.

El llibre és contundent, demolidor. El seu fil narratiu transcorre segur, cap a un desenllaç que sorprèn. Adreça desconeguda es va publicar per primer cop als EUA  l’any 1938 en un número d’una petita publicació literària anomenada Story i va ser tot un èxit. Un any més tard va sortir publicat en format de llibre a EUA i Regne Unit i, és clar, va ser un dels llibres prohibits del Reichskommisar, i també posteriorment va ser retirat de l’Europa ocupada. El llibre va ser un avís i una denúncia del que estava passant en aquells moments a Alemanya, però no va servir per aturar l’enduriment progressiu de les lleis contra els jueus. Recordem, la guerra (1940-1943) encara no havia arribat. No havien començat els afusellaments massius ni s’havien construït les cambres de gas i els seus crematoris. Però els considerats “indesitjables”, com ara homosexuals, discapacitats, jueus, gitanos, dissidents, opositors al règim, tots aquests ja corrien perill de ser assassinats, ja estaven sent assassinats. El decret del president del Reich per “La Protecció del Poble i de l’Estat” no els emparava pas de tots els abusos comesos per la policia, sinó tot el contrari.

Tot plegat, esfereïdor, però el llibre és molt recomanable. Et conquesta justament per la seva veracitat encara que sigui una història fictícia. Si qualsevol creença o ideologia ens pot arribar a canviar tant, potser cal plantejar-se si és bona per nosaltres com a individus i com a poble.

Anuncis

4 pensaments sobre “Adreça desconeguda

  1. Una molt bona història en poquíssimes pàgines. No conec la versió catalana, però crec que val la pena donar aquest consell: no fullegeu el llibre. Potser de primeres no, però quan comences a llegir el llibre, veure la imatge del final és un spoiler definitiu.

  2. Hola,
    vaig conèixer Adreça desconeguda gràcies a la representació teatral, molt bona posada en escena, tot i el format epistolari. Després el vaig llegir.

    Un llibre que et recorda els horrors de la guerra.

    Gràcies per l´apunt.

  3. Estic molt d’acord amb el consell que ens fa el senyor Asul. Volia veure l’adaptació al teatre, però me la vaig perdre, així que vaig fer una segona lectura del llibre que em va commoure tant com la primera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s