Last Night in Twisted River

Last Night in Twisted River
John Irving
Londres, Black Swan, 2010
667 pàgines. 8 €

La narració s’inicia als anys cinquanta, al nord de l’estat de New Hampshire. La mort d’un adolescent entre els troncs que suren per les aigües del riu Twisted denota la vida precària als boscos i les serradores. El posterior descobriment de la veritable identitat de la víctima i un homicidi involuntari marquen, al llarg de dècades, la vida d’un cuiner anomenat Dominic Baciagalupo, el seu fill Danny —un jove que encara ha de travessar l’adolescència— i altres persones properes.

Les circumstàncies obliguen el pare i el fill a fugir contínuament. Aquest modus vivendi els impedeix establir-se definitivament enlloc i els comporta una mena d’emigració física i espiritual que els nega qualsevol relació de llarga durada. A mesura que passen els anys, ambdós comprenen que, encara que canviïs de nom, residència, professió, amors i amistats, acabes retrobant-te amb allò que intentes evitar o del que estàs fugint.

De seguida quedes encadenat al poderós influx dels personatges. No solament del pare i el fill, sinó també de l’àmplia sèrie d’individus amb què es relacionen; éssers que com més contradictoris apareixen, més atractius resulten. La història no sempre transcorre linealment i, tanmateix, pot seguir-se en tot moment. Les anticipacions i les retrospectives no entorpeixen la lectura, sinó que la enriqueixen, com si en comptes d’una novel·la o unes memòries s’haguessin escrit els records d’una vida. Més que llegir, tens la impressió d’escoltar una veu genuïnament narrativa. La mestria de l’autor és aconseguir que no es noti la tècnica ni l’esforç. Segurament no és cap casualitat que trigués vint anys a escriure aquest llibre.

És una novel·la d’obsessions. Del noi: obligat a fugir amb el seu pare, aviat té ben clar que vol dedicar-se a escriure. De la justícia: sobre el pare i el fill plana la seva ombra, representada per un agent que és un clar exemple d’arbitrarietat —l’afany del policia per trobar-los converteix la cerca en pura set de venjança. Del pare i del noi quan aquest darrer també sigui pare: la por a que el fill mori abans que ell.

La minuciositat amb què està escrit el llibre no el fa pesat ni avorrit. Les pàgines es llegeixen amb voracitat, però sense cap impressió de lleugeresa ni inversemblança. El pas de les dècades va matisant les existències dels personatges centrals. L’autor ens apropa el món interior del Danny Baciagalupo amb moments d’inesperada tendresa i emotivitat que no tenen res a veure amb l’afectació. Una potent sensació d’amargor impregna el tarannà d’aquestes vides a mesura que superen etapes. Els moments de tranquil·litat o de felicitat aparent s’intercalen com a breus pauses d’una fugida cap al no res. En definitiva, una monumental al·legoria del sentit tragicòmic de la vida.

El John Irving va venir a Barcelona a presentar aquest llibre. Per si ho voleu veure i sentir:

Per acabar, m’ha sorprès gratament la manera com es relativitzen l’èxit i la fama. El Danny Baciagalupo aconsegueix fer realitat el somni de ser escriptor i esdevé un autor famós, però sembla que en cap moment no se senti guanyador de res. També resulta emotiu que, a partir d’un moment donat, dediqui in memoriam al seu pare tots els llibres que va publicant.

De manera excepcional, aquesta ressenya també està dedicada a la memòria d’un pare i lector incondicional del bloc.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s