La mujer temblorosa o la historia de mis nervios

Siri Hustvedt
La mujer temblorosa o la historia de mis nervios
Barcelona, Anagrama, 2010
232 pàgs., 17,50 €
Trad. de Cecilia Ceriani

Dos anys i mig després de la mort del seu pare, conviden l’autora a participar en un petit homenatge en la seva memòria, a Minnesota, a la Universitat de Sant Olaf, on ell havia treballat com a professor de filologia noruega durant quaranta anys. L’acte es presenta com a senzill i entranyable, ja que es tracta només de dir unes paraules a l’entorn de l’avet que han plantat al campus en record seu:

Segura de mí misma y provista de fichas llenas de anotaciones, miré al público, compuesto por unos cincuenta amigos y colegas suyos que se habían reunido alrededor del abeto noruego conmemorativo, lancé mi primera frase y, a continuación, empecé a temblar descontroladamente de la cabeza a los pies. Mis brazos se agitaban de forma desmedida. Mis rodillas chocaban una contra otra. Lo increíble era que no me afectaba la voz en absoluto. El temblor cesó cuando dejé de hablar.

A partir d’aquest episodi de tremolors inexplicables (més inexplicables encara en una persona habituada a parlar davant de grans audiències), la Siri Hustvedt comença un apassionant i apassionat viatge pels laberints del cervell, als quals intenta accedir des de múltiples perspectives, bàsicament des del camp de la neurologia, de la psiquiatria i de la psicoanàlisi, assumint ja d’entrada i sense complexos que ella no és ni neuròloga, ni psiquiatra, ni psicoanalista, sinó una persona summament curiosa i àvida de saber. És mitjançant la lectura sistemàtica i la pràctica de l’esperit crític com va acostant-se al gran enigma del cervell.

El llibre avança i s’estructura a partir de les preguntes que ella mateixa es formula incansablement. De fet, sembla com si cada resposta provoqués un allau de noves preguntes. Tot el llibre és un camp minat d’interrogacions. Potser aquest és l’avantatge de trobar-nos davant d’un assaig escrit per algú que confessa no ser “professional” en la matèria: que no se sent obligat a concloure ni a oferir respostes satisfactòries. De vegades, els “entesos” forcen respostes per no haver de reconèixer la seva incapacitat d’arribar a una solució. L’autora, en canvi, només interroga, s’interroga i segueix buscant, sense escoltar els cants de sirenes que li brinden diagnòstics ràpids (en el seu cas, els especialistes identifiquen les seves tremolors com a resultat de la migranya, o d’alguna forma d’epilèpsia, o d’un trastorn de conversió, o de mil altres coses).

Mentre intenta descabdellar la troca, la Siri Hustvedt ens ofereix el relat de desenes de casos clínics de què ha tingut coneixement al llarg del seu periple intel·lectual i vital. Això fa que la lectura d’aquest llibre sigui, en alguns moments, tan llaminera. Casos que, si no fos perquè estan documentats en la literatura mèdica, titllaríem directament de deliri impossible o d’al·lucinació histèrica. Per exemple, explica que algunes persones, abans de patir un atac de migranya, veuen el seu doble caminant al seu costat. D’altres tenen una mà “rebel” que exhibeix un comportament autònom impossible de controlar (mentre amb una mà es corden la camisa, l’altra es dedica a descordar-la).

Potser les pàgines més interessants siguin les que dedica a la memòria i al record: com ens inventem el passat, com el distorsionem i canviem, el neguem, l’elaborem a través del llenguatge, el tenyim d’emocions, el convertim en símptoma físic per poder tapar-lo, etc.

El llibre és, també, una lliçó de coratge i d’acceptació de les pròpies esquerdes. Tot i que els episodis convulsius es repeteixen de tant en tant, l’autora no renuncia a parlar en públic (“mis únicas opciones eran caer redonda al suelo y admitir la derrota o seguir hablando”). Ni tan sols accepta haver de prendre de manera permanent alguns dels fàrmacs fortíssims que li recepten (perquè el fàrmac, diu ella, li produeix una disminució alarmant de la consciència i no deixa de ser una disfressa que amaga l’arrel del problema). Més coratge, encara, quan s’és una de les escriptores més brillants i conegudes del moment (i, damunt, “dona d’en Paul Auster”).

Una entrevista a l’autora

I aquí, a “La Contra” de La Vanguardia

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s