Cinco amantes apasionadas

Cinco amantes apasionadas

Ihara Saikaku

Trad.: Javier Sologuren y Akira Sugiyama

Mèxic DF, Ediciones Coyoacán, 2000

105 pàgines. 8 €

A partir del 1603, l’hegemonia dels Tokugawa acaba amb les interminables guerres internes a Japó. Malgrat la seva imposició d’aïllar-lo del món i de promulgar lleis molt severes, en el segle XVII es donen les condicions perquè els chônin, l’equivalent a una burgesia de comerciants i artesans, agafi una embranzida insòlita en aquell país. L’auge econòmic d’aquesta classe social urbana impulsa el foment de les arts de manera gairebé prodigiosa si es tenen en compte l’autoritarisme, la censura i la rigidesa social atàvica que imperen. A mesura que passen els anys i es consolida l’estabilitat política, s’obren pas amb força creixent gèneres teatrals com el kabuki i el , la poesia haiku —Matsuo Bashô viu en aquest segle i és contemporani d’en Saikaku— i una literatura en prosa que reflecteix els gustos i les ganes de gaudir dels chônin.

En el darrer quart del segle XVII, un Saikaku amb més de quaranta anys apareix com a autor en prosa i ràpidament esdevé molt popular. Ja ho era com a compositor de haiku, perquè havia guanyat diversos cops en maratons poètiques de haikai on els concursants els havien d’improvisar i encadenar. Pel que sembla, el 1680 va vèncer amb l’espaordidora marca de 23.500 haikai en 24 hores.

Com a prosista, l’Ihara Saikaku crea un gènere anomenat ukiyo-zôshi (llibres del món flotant) o kôshoku-bun (literatura amorosa): històries breus, centrades en les experiències amoroses de gent que freqüenta els barris de plaer i els baixos fons. Les situacions a què donen peu estableixen paral·lelismes amb la literatura picaresca occidental; filant molt prim, fins i tot amb els contes d’amor medievals i renaixentistes. El motor de les històries són les passions, amors sovint impossibles, tant heterosexuals com homosexuals: en aquest sentit, a Japó la literatura de temàtica homosexual no patia els prejudicis d’Occident.

En Saikaku ofereix en aquest llibre una visió revolucionària: els cinc relats que aplega els protagonitzen dones amb una marcada entitat individual. No exerceixen una funció passiva, sinó que lliurades a la passió amorosa, són capaces de desitjar i prendre decisions impensables segons els rígids cànons socials de l’època.

Són històries inspirades en casos reals que, en el seu moment, van ser molt comentats en els àmbits populars, sobretot pel seu rerafons tràgic. Més que l’ensenyança moral d’alguns comentaris, potser forçats per l’amenaça dels censors o la influència budista, la veu del narrador insisteix en el caràcter voluble i temporal de l’existència, així com de qualsevol perspectiva de felicitat que pugui oferir l’amor. Malgrat la temàtica, tret de detalls molt concrets, no hi trobarem descripcions explícites de sexe, ni tan sols d’erotisme desfermat. Sí que gaudirem d’una esplèndida panoràmica social i humana. Les descripcions dels pentinats, els vestits, els objectes, l’ambient dels carrers i les cases, són delicioses. Però per damunt de tot destaca la humanitat dels personatges.

En definitiva, una magnífica ocasió d’endinsar-se en el passat de Japó més enllà dels tòpics i que ens demostra, per si algú en tenia cap dubte, que els sentiments i les emocions són universals, malgrat la diversitat cultural i les distàncies físiques.

 

Anuncis

3 pensaments sobre “Cinco amantes apasionadas

  1. Tens raó en tot el teu comentari; és una gran obra literària que emociona per la seua càrrega d’humanitat. Aquest mateix autor té una altra novel·la, que a mi encara em va agradar més, que es diu “hombre lascivo y sin linaje”, que vaig llegir en l’editorial Hiperión (també la que comentes tu està en aquesta editorial). Saluts.

  2. Doncs coincideixo amb tu. Precisament ara llegeixo “Amores de un vividor”, que és la traducció que va donar el Fernando Rodríguez Izquierdo al títol en japonès, “Kooshoku Ichidai Otoko”. La versió que esmentes, traduïda per l’Antonio Cabezas, està esgotada o fora de catàleg. Sigui com sigui, m’ho estic passant d’allò més bé. És probable que també n’acabi fent una ressenya. Gràcies pel teu comentari.

  3. Tens raó, crec que això és universal. És una pena que no trascendeixin aquets personatges femenins . La clau refinada de les descripcions i la humanitat dels personatges son valors
    que no sempre els apreciem o be hi passem per sobre.
    Fins aviat.
    Cristiba

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s