Amores de un vividor

Amores de un vividor
Ihara Saikaku
Pròleg, traducció i notes: Fernando Rodríguez Izquierdo
Madrid, Alfaguara, 2003
407 pàgines. 21,55 €

De ben petit, el Yonosuke mostra una sexualitat molt forta que s’accentua amb el pas dels anys i que, malgrat intentar-ho diverses vegades, no pot dominar. Ni tan sols quan el pare, home molt i molt ric, el deshereta en assabentar-se que freqüenta els prostíbuls i aprofita qualsevol ocasió per tenir relacions sexuals, tant amb cortesanes com actors de kabuki. En morir-se el pare, en Yonosuke recupera el seu nom i hereta una immensa fortuna que no dubta a gastar per acompanyar-se de les professionals més prestigioses.

La veu narrativa exposa, ben aviat i sense embulls, el tarannà del Yonosuke:

Su corazón lo lanzó al amor. Hasta los cincuenta y cuatro años, según consta en su diario, se divirtió con 3.742 mujeres, y sus mariconcillos de turno fueron 725. […] desde su tierna infancia pasó así la vida, eyaculando semen hasta el agotamiento. Esto, al menos, era vivir.

Equiparar el Yonosuke amb l’arquetipus de don Joan seria un error, perquè al Yonosuke només l’interessen les professionals del plaer. La seva irrefrenable sexualitat no és cap maledicció, sinó una invitació contínua a gaudir de la vida al màxim.

Publicada l’any 1682, aquesta obra inicia el gènere dels ukiyo-zôshi o llibres del món flotant esmentat a la ressenya de Cinco amantes apasionadas. Estructurada en vuit llibres, cadascun es divideix en episodis breus que corresponen a un any de la vida del Yonosuke fins als seixanta. Episodis amorosos preferentment amb dones, però també amb homes, que despleguen el ric i complex món de les cases de plaer japoneses. Per exemple, les prostitutes estan registrades i classificades en categories; els clients no solen tenir relacions sexuals en el primer encontre; les cortesanes de les categories més elevades no agafen directament els diners, sinó que estan assistides per serventes; les cortesanes escriuen presumptes juraments d’amor etern per als seus clients i els regalen penyores d’amor com a prova. Si una prostituta vol fer festa, ha d’abonar al propietari la quantitat que arriba a guanyar en un dia… A banda de les situacions més o menys picaresques, algunes molt còmiques, hi ha un episodi memorable, corresponent als trenta-dos anys, on s’expliquen diversos mètodes i estris emprats en les relacions clandestines o els encontres furtius entre amants, i que trenquen moltes imatges estereotipades que es tenen dels japonesos. El Yonosuke i la nombrosa galeria de personatges desprenen una humanitat tan autèntica com commovedora.

En les edicions crítiques dels clàssics, l’abundància de notes és un vehicle per aproximar al lector una obra que, segurament, arribaria molt desdibuixada o fora de context, però també es malmet la fluïdesa de la lectura, sobretot si van al final del llibre. Tanmateix, t’hi acabes acostumant si s’aconsegueix establir una mena de ritme de doble lectura gairebé simultània. Sempre hi ha la possibilitat de prescindir-ne, però cal avisar que les notes són molt necessàries aquí: a banda d’il·luminar nombrosos aspectes, són un complement enriquidor de l’extraordinària visió amb què el Saikaku obsequia els lectors contemporanis i futurs. Després de molts anys censurat, menystingut en el seu temps i en la posteritat, els japonesos van recuperar-lo a finals del segle XIX i començaments del XX, gràcies a la influència del realisme i el naturalisme europeu. I és que, sense cap mena de dubte, ens trobem davant d’un veritable clàssic.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s