Joana

Joana
Joan Margarit
Barcelona, Edicions Proa, 2008
65 pàgines. 14,55 €

Una regla poètica bàsica és evitar els temes personals de manera directa i immediata. Si més no, es recomana establir una distància temporal prudent entre els fets i la creació. En la nota final, però, el Joan Margarit explica que en va prescindir:

Aquest llibre va ser escrit vulnerant tots els consells que els poetes donem sobre l’obligada distància entre els fets i els poemes.

L’autor escriu una obra a dos veus que pertanyen a un mateix ésser: la del pare que ha perdut una filla —la Joana— i la del poeta obsessionat pel fet que no la veurà mai més. Els poemes es construeixen a partir de l’experiència més amarga que pot tenir un pare, així com d’una estoica determinació de buscar preguntes que ja se sap que no tenen resposta. Dos consciències alhora discernibles i inseparables que atorguen al conjunt de les composicions una homogeneïtat i una coherència extraordinàries.

No se segueix un ordre cronològic estricte, però globalment es configura una mena de dietari poètic. En Joan Margarit s’endinsa en un món paral·lel als espais físics i temporals compartits amb la Joana, les hores prèvies a la seva mort i els temps posteriors. Diu en el pròleg:

El món sense la Joana s’assembla al que vam viure junts, però no és el mateix. Unes mínimes diferències em posen de manifest que les persones, els llocs, les coses, no són les familiars. Faig front, doncs, al terror més pur, quan les coses quotidianes no es reconeixen i es tornen amenaçadores.

Un món que ha canviat, sobretot la manera de percebre’l. El poeta cerca una ubicació física i metafísica en aquest nou espai, tot assumint que no serà possible restaurar l’antic ordre. Una cerca que, malgrat el desconcert, decideix dur a terme.

En Margarit és un poeta contrari als experiments hermètics i filoavanguardistes que, en certa manera, han contribuït als prejudicis endèmics vers la poesia. Amb estil directe, diàfan, generós en matisos musicals i conceptuals, la intensa càrrega dels versos aconsegueix una empatia immediata. Els poemes ploren i enyoren la Joana, però defugint qualsevol afectació. I sempre amb una lucidesa emocional tan gran, que ajuden a entendre —i potser assumir millor— la nostra perplexitat davant la vida i la mort. En definitiva, una mostra alliçonadora de valentia poètica i humana.

L’edició inclou un CD amb tots els poemes recitats pel mateix autor. Val la pena llegir-los primer amb la veu pròpia i, passats uns dies, escoltar-los novament declamats pel Margarit, un dels pocs poetes que sap llegir en veu alta.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s