The Razor’s Edge

The Razor’s Edge
W. Somerset Maugham
Londres, Vintage, 2000 (1a ed. anglesa per William Heinemann, 1944)
341 pàgines. 10,40 €

Parlar d’aquest clàssic resulta difícil, tenint en compte la quantitat de ressenyes i estudis en profunditat que ja se n’han fet. Tanmateix, la relació especial que mantinc amb aquesta obra m’ha alliberat de la reticència inicial a glossar-lo. La versió en castellà (El filo de la navaja) que en vaig llegir fa molt de temps, pràcticament iniciada l’adolescència, va impregnar-me d’una certa indiferència i una singular estranyesa. Com que era un dels primers llibres seriosos que llegia, segurament el seu record ha perdurat amb més força comparat amb altres casos. Retrobar-m’hi dècades més tard, aquest cop en la llengua original, sembla confirmar la teoria, no sempre demostrable, que la lectura de cada llibre se’ns presenta en un moment determinat de les nostres vides. Un moment que depèn de cada persona.

En successius episodis separats per magnífiques el·lipsis temporals i formant-ne part de la ficció com a personatge, en Maugham conta la vida d’en Larry Darrell, un jove nord-americà que participa en la primera Guerra Mundial com a pilot d’aviació i que, com tants altres, torna a casa confús i perplex. No és la típica història del veterà de guerra, sinó que la perplexitat del Larry té profundes motivacions filosòfiques. Com han fet tants altres abans i després que ell, cerca respostes a preguntes que continuen sense resoldre’s. Mitjançant l’adquisició del coneixement, el misticisme, l’espiritualitat, el treball manual… No sap ben bé el que busca, només està segur que ha de fer-ho; per això, la cerca esdevé el centre de la seva existència.

Com és previsible, aquesta actitud entra en conflicte amb les convencions socials d’un Occident que en els anys vint comença a refer-se de la guerra per acabar caient en la depressió econòmica dels anys trenta. La determinació del Larry l’allunya del seu món. Les persones properes el consideren un extravagant, algunes un cas perdut, però el tenen sempre ben present perquè, a banda de ser un ésser molt honest i bondadós, dotat d’un immens carisma, sembla com si en el fons l’admiressin perquè intueixen en ell qualitats fora del seu abast.

L’actitud honesta i coherent del Larry contrasta amb una societat esclavitzada per l’afany de riquesa i notorietat. L’autor retrata fantàsticament l’època entre les guerres mundials amb enorme qualitat narrativa. En mans de qualsevol altre, aquesta manera de contar resultaria insuportablement artificiosa i forçada. Les el·lipsis temporals i els fantàstics diàlegs construeixen una història que, malgrat el pas del temps i els inevitables clixés que personatges com el Larry Darrell o l’Elliott Templeton puguin haver inspirat posteriorment, conserva la força i fascinació dels clàssics.

Dos anys després de la publicació va estrenar-se’n una versió cinematogràfica dirigida per l’Edmund Goulding, un director injustament situat en una segona línia, i que he vist tot just acabar la lectura. Aprofito la ressenya per aconsellar no solament aquesta pel·lícula, sinó també altres films seus com Nightmare Alley (El callejón de las almas perdidas) o Mister 880 (El caso 880).