Família

Família

Ba Jin

Trad. del xinès: Eulàlia Jardí

Barcelona, Viena Edicions, 2011

382 pàgines. 19,90 €

Les nissagues familiars són un dels temes literaris predilectes i de més èxit. Amb un títol prou eloqüent, aquesta obra n’és una mostra. Publicada als anys trenta en forma de fulletó als diaris, posteriorment es va editar com a part d’una trilogia que es considera l’obra cabdal d’aquest autor xinès. Al mateix temps, és una de les obres més conegudes de la literatura xinesa moderna.

L’eix de la novel·la són els Gao, una influent família governada amb mà de ferro per l’avi, un patriarca cofoi per haver pogut reunir quatre generacions sota el mateix sostre. Segons la tradició, quan això passa una família gaudirà d’una llarga prosperitat. L’avi decideix què es fa i què no es fa sense haver de retre comptes a ningú: així ha estat sempre i així està escrit en els manuals de comportament que tot jove ha de conèixer. Aquesta situació, com no podia ser d’una altra manera, entra en conflicte amb els ideals i les aspiracions dels joves de la família, influïts no solament per l’inconformisme inherent a la joventut, sinó també pels forts corrents de modernització que porten temps sacsejant la intel·lectualitat xinesa.

Superats alguns entrebancs inicials fins acostumar-se a identificar els nombrosos personatges pel seu nom, la velocitat de la lectura no triga a accelerar-se. El format dels episodis dinamitza la successió dels esdeveniments i crea la necessitat contínua de satisfer l’apetència de saber què passarà a continuació. En aquest sentit, la història funciona prou bé, amb l’afegida fascinació que suscita entrar en contacte amb una societat i un món tan diferents. Les descripcions de la vida quotidiana, les complexes celebracions familiars durant les festes assenyalades, les diferents estances i àrees de la gran casa dels Gao, que de vegades sembla no tenir límits, contribueixen a una fal·lera lectora de la qual és molt fàcil ser-ne víctima.

El constant enfrontament entre tradició i modernitat, entre vellesa i joventut, marca una clara línia divisòria dels personatges. A banda de les empaties que cada lector estableixi o no amb ells, penso que aquesta diferenciació perjudica els mateixos personatges, massa subjectes a patrons de comportament estereotipats. En certa manera, deu reflectir les marcades diferències socials i generacionals que aleshores hi havia a Xina, però per altra banda mostren un comportament massa previsible, sense matisos ni contradiccions que enriqueixin la seva construcció com a entitats humanes sotmeses a conflictes. En definitiva, representen una visió bastant maniquea i plana des d’un punt de vista social, individual i literari.

Un gran encert d’aquesta edició és haver col·locat al final dos cartes del Ba Jin que es van incloure com a pròlegs en sengles edicions. Haver-les posat al principi hauria esguerrat diverses claus que fan d’aquesta obra una lectura que realment val la pena.

Per acabar, mentre llegia no vaig poder estar-me de recordar dos fantàstiques pel·lícules xineses: Ba wang bie ji (Adiós a mi concubina) i Xiang ri kui (Sunflower).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s