El faro por dentro
Menchu Gutiérrez
Madrid, Siruela, 2011
176 pàgines. 15,95 €
El desencís d’aquest llibre no es deu al seu principi, ni tan sols al final, sinó a les expectatives després d’haver llegit una entrevista a l’autora. El relat del darrer dia d’estança en un far després d’haver-hi viscut molts anys, l’experiència única d’un entorn solitari que converteix el far en un ésser amb vida pròpia, tenir la sensació d’envair el seu interior, pensar que la convivència amb aquest ésser condiciona o com a mínim deixa una forta empremta… Una proposta prou engrescadora per arriscar-hi una lectura totalment oberta, sense compromisos ni objectius concrets.
La conclusió és una decebedora perplexitat. Els fragments que conformen aquesta mena de dietari breu semblen això mateix: una successió de pensaments disfressats de metàfora —algunes bellíssimes, sorprenents—, de pinzellades que denoten una aguda sensibilitat, una capacitat de percepció molt desenvolupada. Però tot sembla aturar-se aquí, davant d’un conglomerat d’impressions poètiques amb insinuacions filosòfiques. Quan intentes anar més enllà ho impedeix una mena d’obstacle, com si un senyal implícit t’indiqués que el camí s’atura o, més aviat, no n’hi ha cap.
El basenji és una raça africana de gos caracteritzada, entre altres coses, perquè no borda o gairebé mai no ho fa. Basenji és el títol de la segona obra que forma part d’aquest llibre. En una sèrie d’episodis breus en primera persona, l’encarregat d’un far relata la seva vida i relació amb el lloc on viu i treballa. Acompanyat d’un gos basenji, és un home solitari, aficionat a la beguda que ell mateix elabora, obsessionat per Àfrica, pel far, pels canvis del seu cos i la seva vida, temorós que ningú no fiqui el nas en els seus assumptes. El far i el gos, en diverses situacions, adquireixen una intensa càrrega simbòlica i semblen determinar la vida de l’home. L’entorn desolat, el mar, la solitud, el far com a ésser que vigila, l’alcohol que malda per esborrar les restes de lucidesa i coherència, la neurosi del faroner, són bons ingredients per a una història.
Sense arribar als extrems del primer escrit, la decepció es repeteix. La preparació de l’escenari, dels ingredients, és magnífica. El to i l’estil, molt treballats, predisposen a una lectura activa. Però al final em quedo amb la impressió que l’escenari s’ha fabricat d’allò més bé, que la tria dels ingredients és molt encertada i, tanmateix, ningú no recita el text, com si no hi hagués cap actor o cap text per declamar, o bé el cuiner no es volgués posar mans a l’obra o el foc de la cuina no s’haguera encès. Hi ha episodis on sembles estar a punt de trobar la clau per poder jugar amb les insinuacions, enfilar les peces inconnexes, les incoherències a què pot portar una vida aïllada. De cop i volta, però, te n’allunyes com si fossis una joguina de les onades que t’atansen a la costa i que t’aparten quan penses que ets a punt d’arribar a la platja. I així fins que s’acaba el llibre.
La solapa de la contraportada titlla Basenji de “thriller psicològic”. Diria que més aviat es tracta d’un calidoscopi literari ben treballat des del punt de vista formal amb el que no he sabut connectar. Llàstima.
Si voleu llegir l’entrevista a l’autora: http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110214/54114231211/vivir-en-un-faro-es-como-vivir-en-las-entranas-de-un-animal.html
Llibres i més llibres 
He llegit l’entrevista i sí, es creen unes expectatives de llibre que pel que expliques no són del tot correctes o són minses. A mi m’ha passat a vegades, llegir amb entusiasme una entrevista i/o una ressenya i de després la lectura no trobar-la al mateix nivell. Però els llibres ja ho tenen això, no desperten en els lectors les mateixes sensacions. Els filtres no sempre funcionen però un bon filtre sempre ajuda. Ho tindré en compte.
Fins aviat.
Fer una valoració el més justa i coherent possible d’un llibre és ben difícil. He intentat aplicar en la ressenya el rigor que m’exigeixo com a lector. Probablement, una altra persona trobarà que el llibre és extraordinari i emprarà els meus arguments en el sentit oposat. En certa manera, tot es redueix a un tema de gustos, sensibilitats i l’estat d’ànim del moment. Aquesta és una obra que pot llegir-se perfectament i que proporciona un bon plaer estètic, però per a mi té ben poca cosa més. Gràcies pel teu comentari.