El bosc de la nit

El bosc de la nit
Djuna Barnes
Traducció de Maite Cirugeda
Barcelona, Edicions 62, 2008
219 pàgs., 18,50 €

Tothom ja ho diu, que l’amor és estrany. Inexplicable. I que, per tant, no deixa d’excitar la nostra curiositat. La Nora experimenta una experiència anímica profunda, l’enamorament cap a una jove molt especial, la Robin, que del dia en fa la nit, borratxa i llibertina. La sobrepassa en tot, i per això mateix buscarà l’ajut del doctor O’Connor que l’iniciarà en els secrets de la nit.

Tot el que en aquest món no podem suportar, ens ho trobem un dia en una persona i, de sobte, ho estimem.

La Djuna Barnes no vol que ens passi per alt que cal trencar amb el nostre estat d’innocència si volem guanyar comprensió del que realment ens passa i som. En la seva lectura m’ha semblat trobar-hi una pugna entre l’home civilitzat, que segueix els manaments religiosos i les seves restriccions per aconseguir l’aprovació social, com ara en Felix, amb d’altres criatures més salvatges, com la Robin, molt més fidels a la seva naturalesa instintiva, vestida amb una capa amoral que la desarma i la fa encisadora. “La baronessa tenia un desordre indefinible, una mena d’ “olor de la memòria”, com qui ve d’un lloc que hem oblidat i que donaríem la vida per recordar”.  El personatge estrella és, però, el doctor O’Connor: “Que potser cadascú en aquest món no té la seva raresa particular, i no sóc jo el més boig de tots…”  que consola als desposseïts, als febles, als que cauen en el parany de l’amor com la Nora, i que s’esforça a dir les veritats i les mentides d’una manera molt poètica només per ajudar-los. Però qui l’ajuda a ell? També hi ha un personatge fosc com la nit, la Jenny, perquè de vegades els cossos es busquen per fer-se mal.

És un llibre del qual te n’has de distanciar a estones mentre el llegeixes, perquè és com un llampec. Devastador. És massa aterridora la soledat que desprèn. T’arrossega i se t’enreda pels cabells, pels òrgans interns. Car són les branques que prenen vida en cada un dels personatges de El bosc de la nit i que volen que tu també hi formis part. L’argument no és rellevant, el que compta és com anem descobrint el mosaic de personatges i com ells entren en contacte amb la foscor del seu bosc interior i amb la seva llibertat personal.

Té gràcia –afegí en un to tallant– que un home no sàpiga mai quan ha trobat allò que sempre ha estat buscant.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s