Quartet d’Alexandria

Quartet d’Alexandria
Lawrence Durrell
Trad.: Manuel de Pedrolo (Justine, Balthazar i Mountolive) i Jordi Arbonès (Clea)
Barcelona, Proa, 1995. 32,10 €
864 pàgines

Les quatre novel·les conformen la construcció gegantina en què que poden convertir-se els records d’uns anys intensos. Això és el que fa el protagonista-eix, un britànic anomenat Darley resident a Alexandria: aquest docent, aspirant a escriptor i col·laborador dels serveis secrets a temps molt parcial, es retira durant un temps a una illa de l’Egeu a recapitular sobre la seva estada a Alexandria. Ho fa tant a través de les experiències personals com les dels seus amics, les dones que va estimar, la gent amb què es va relacionar d’una manera més o menys estreta durant una època inoblidable.

No se segueix un ordre estrictament cronològic. Cada llibre actua segons un tempo propi i centrant-se en alguna de les persones que van tenir una implicació més o menys transcendent en relació amb el Darley. Això no suposa cap obstacle per a la comprensió ni el seguiment; ans el contrari, les històries es complementen mútuament per teixir el complex tapís de les relacions humanes. L’amor i el desamor, els desenganys i els autoenganys, en són els vèrtexs temàtics. M’ha semblat percebre en totes les històries una mena d’axioma sobre la brevetat, i potser el miratge, de la plenitud. Els personatges estan marcats per una angoixant sensació de l’inevitable triomf de la infelicitat; en definitiva, per un sentit tràgic de l’amor que, segons les circumstàncies de cadascun, els menarà en una direcció o en una altra. Tanmateix, l’autor sap dominar aquest fatalisme per evitar que els personatges es converteixin en entitats incoherents o inversemblants. És a dir, les ombres podran planar sobre les seves vides, però també hi ha coses per les quals val la pena seguir lluitant. Un subtil i intel·ligent sentit de l’humor crea el distanciament necessari perquè els personatges siguin creïbles i, sobretot, genuïnament humans.

Les nombroses històries creuades d’aquest llibre entonen un complex cant coral impregnat d’agredolça nostàlgia. L’autor no estalvia recursos ni mitjans per obrir tots els sentits del lector. Encara que l’acció transcorre a més llocs a banda d’Alexandria abans i durant la segona Guerra Mundial, la ciutat és el gresol de tot. Confesso la meva debilitat per les històries on les ciutats són un personatge més, fins i tot quan s’erigeixen en una mena de suprapersonatge. Alexandria fa honor a la seva condició d’enclavament mediterrani. En les novel·les se senten les veus d’un munt de pobles en una convivència entre religions i mentalitats tan precària com la mateixa existència. Però Alexandria és també un port, una amant decadent i àvida de plaers físics i espirituals; els seus carrers es despleguen amb indolència i indulgència devers els habitants. La corrupció, la intriga, les injustícies, semblen dominar-ho tot. En ocasions, la urbs apareix clarament inflexible, però tot seguit, com una mare o una àvia plenes de saviesa, es mostra tolerant davant les febleses i les contradiccions humanes, acceptades com a elements indestriables de l’existència.

Hi ha una gran generositat narrativa. El Durrell procura oferir la ciutat en tots els seus matisos durant cada època de l’any, sota tots els fenòmens meteorològics. Va més enllà de les descripcions urbanes per parlar del delta del Nil, dels llacs, de la imprecisa frontera entre la presumpta civilització i les forces primigènies de la vida, arrecerades sota l’aclaparadora presència del desert. Alguns episodis, com ara una jornada de cacera o la celebració del carnestoltes a Alexandria, són senzillament extraordinaris.

He demorat la lectura d’aquesta obra més de quatre anys. Ignoro si era degut a que calia trobar l’ocasió i l’estat d’ànim adequats, o senzillament al fet que a aquestes alçades més de vuit centenars de pàgines i un cos de lletra petit comencen a ser dissuasius. Sigui com sigui, un dia m’hi vaig posar com si tot just l’hagués acabat de comprar. Van ser suficients un parell de pàgines per no poder deixar-ho fins completar les quatre novel·les. Ara m’estimo més quedar-me amb la impressió que només calia que arribés el moment.

Anuncis

Un pensament sobre “Quartet d’Alexandria

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s