La máscara del mono

La máscara del mono
Dorothy Porter
Trad.: Enrique de Hériz
Barcelona, La otra orilla, 2011. 19 €
283 pàgines

La Jill Fitzpatrick és una detectiu privada australiana que es guanya la vida com pot. Un dia rep l’encàrrec d’investigar la desaparició de la Mickey, típica adolescent de bona família que sembla tenir-ho tot: joventut, bellesa, la vida per davant… Pocs dies després, troben el seu cadàver. En veure que la policia no fa cap avenç significatiu, el pare de la Mickey demana a la Jill que segueixi investigant per trobar l’assassí. Aquesta o qualsevol altra variant podrien ser l’argument d’una novel·la negra estàndard. El que la converteix en quelcom molt especial és que està escrita en vers.

Si no me n’hagués parlat una persona de confiança i l’impulsor i traductor no hagués estat l’Enrique de Hériz, probablement hauria renunciat a arriscar-me a patir una nova decepció davant de les promeses publicitàries de l’editorial de torn. Aquesta vegada s’ho va valer, el risc. Des del tercer o quart poema, t’adones que t’ha atrapat.

El mèrit d’aquesta autora australiana és construir una tensió narrativa a partir de poemes agrupats en sèries, com si fossin els capítols d’una novel·la normal. De seguida t’acostumes al to i a la manera de copsar els esdeveniments, però a diferència de la prosa, els poemes obliguen a modificar l’actitud de la lectura, molt més activa, però —suposo que això és un dels grans encerts del llibre— en cap moment no es fa pesada, sinó més aviat el contrari. Resulta molt estrany llegir poemes amb la mateixa fal·lera que el típic llibre que no pots deixar ni per anar-te’n a dormir.

La història respon als requisits del gènere negre, però el que més m’ha sorprès —i agradat— són un intens erotisme i un agut sentit de l’humor, íntimament relacionats i dels quals són objecte directe els personatges principals, fins i tot la malaurada víctima. La majoria de les composicions o escenes eròtiques són de relacions lèsbiques —la detectiu Fitzpatrick és lesbiana, orientació compartida per l’autora, una dada afegida amb l’únic propòsit d’arrodonir el sentit del paràgraf— que destaquen tant per la intensitat com per un sentit de l’humor molt poc freqüent en la literatura convencional que tracta aquest tipus de relacions. Fins i tot se’n riu d’alguns tòpics o actituds feministes. De l’humor tampoc no se n’escapen la poesia, o més ben dit els poetes, ni les relacions familiars. La Dorothy Porter dóna una lliçó de talent literari i de maduresa com a persona.

Alguns versos són d’una lucidesa punyent, transgressora dels límits imposats pel gènere criminal i les convencions poètiques. Traspassada fa relativament poc, poetessa prou coneguda en el seu país, l’escriptura d’una novel·la en vers no va ser un exercici casual, sinó que en va publicar diverses. Llàstima que l’edició no sigui bilingüe. No es pot tenir tot.

Un petit i breu tast:

Ignoraba que la poesía
consistiera
en abrir las piernas
un instante

abrir la tumba
al siguiente.

Ignoraba que la poesía
puede ser
tan pegajosa como el sexo.

(Sexo y poesía)

(…)
Diana me advirtió
sobre los recitales de poesía.

“Se supone que sólo van a leer durante
quince minutos,
pero aprenderás en directo
la Teoría de la Relatividad de Einstein,
querida,
quince minutos pueden estirarse
como una vieja cinta de goma.”
(…)
(Recital de poesía)

Anuncis

2 pensaments sobre “La máscara del mono

  1. Enric, m’he llegit el llibre i coincideixo amb la teva valoració: extraordinari, per tots els motius que apuntes. És increïble empassar-se un llibre de poemes que volta les 300 pàgines amb aquesta fal·lera. M’ha semblat innovador, diferent i profund. I tot i que no tenim l’original anglès per comparar, diria que la traducció és una altra obra mestra (no només perquè ve signada per l’Enrique de Hériz, sinó per la fluïdesa amb què llisquen els versos, sense que el lector s’entrebanqui com passa de vegades amb traduccions una mica descurades). Moltes gràcies per la recomanació!

  2. Si no hagués tingut una bona referència de gent de confiança, probablement no hauria gosat de provar-hi sort. Temia trobar-me una mena d’història narrada a la manera de les cançons èpiques (quedi constància que en èpoques passades vaig llegir molta literatura èpica i que vaig gaudir-ne de veres) o qualsevol altra bajanada instigada pels prejudicis. Per sort, la lectura va ultrapassar les expectatives. Suposo que l’Enrique de Hériz va enfrontar-se a una feina molt feixuga. La poesia en anglès té una manera d’expressar situacions que cal tractat amb molta cura en traduir-les al català o el castellà; si no, pot sortir un resultat indigerible que frega o supera el ridícul amb escreix. Una edició bilingüe hauria estat tot un regal, però imagino que els costos no es podien assumir. De tota manera, cal aplaudir el risc que han pres els editors i el traductor. I si a més les coses estan ben fetes… M’alegro molt que hagis llegit i gaudit d’aquesta gran novel·la. Gràcies pel comentari, Gemma.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s