Un hiver à Majorque

George Sand
Un hiver à Majorque
Edició Kindle, 0 €

L’anècdota és impossible d’evitar en una visita a l’illa. L’hivern de 1838-1839, George Sand, els seus fills i Frédéric Chopin van fer estada al monestir cartoixà de Valldemossa, a la serra de tramuntana de Mallorca. Una parella il·lustre de creadors a la recerca d’un lloc que, d’una banda, s’adigués amb l’esperit romàntic de l’època i, de l’altra, respongués al clima temperat que Chopin necessitava per al seu estat de salut. Però qui llegeixi aquest testimoni de la baronessa Dudevant pensant que hi trobarà detalls de la relació de la parella s’equivoca de llibre, perquè si bé les referències a Chopin són freqüents, sempre hi apareix esmentat com le malade.

Així, prenent com a punt de partida le malade, el text avança amb les dificultats pràctiques de supervivència com a columna vertebral, i ho fa amb un to que varia entre la ironia humorística i el deliri artístic. Perquè més enllà de ser un relat de viatge ­–on parla de l’oli d’oliva, dels porcs o del paisatge però, sobretot, de les experiències desagradables amb els indigènes–, aquest llibret s’ha de veure com una obra d’artista, de llenguatge recarregat però fluït que, per exemple, inclou un diàleg ficcional entre un monjo i un pintor (on l’autora recorda els horrors comesos per la inquisició).

George Sand parla amb detall de les dificultats que van trobar amb la població autòctona a l’hora de trobar allotjament o d’aconseguir el menjar diari, a banda de molts altres aspectes en els quals els mallorquins els enganyaven. I és fàcil entendre la seva crítica perquè culturalment som més a prop del seu progressisme, feminisme i anticlericalisme que de la vida tradicional de la Mallorca d’aleshores. Però això la porta a l’extrem de considerar els mallorquins gairebé com a animals, éssers incapaços de pensar i que –tal com diu– “es menjarien el seus iguals sense remordiments si fos aquest el costum al seu país, i si no hi hagués porc a discreció”. Pel que fa a altres incorreccions (històriques o lingüístiques), hi ha una edició en anglès amb anotacions de Robert Graves on sembla ser que se n’assenyalen moltes, i que pot resultar més interessant per al lector actual.

El cas és que després de passar jo mateix un estiu a Mallorca i de visitar el monestir de Valldemossa, diria que els mallorquins d’avui dia no només pensen, sinó que el seu pensament és tan pràctic que són capaços d’aprofitar el reclam del llibre de George Sand per aconseguir més turisme, encara que parli malament dels seus avantpassats. El llibre no sé si és recomanable, però he de reconèixer que m’ha servit per reflexionar força i que, de vegades, he pogut distingir clarament el seu sentit de l’humor del seu sarcasme.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s