The Thousand Autumns Of Jacob de Zoet

The Thousand Autumns Of Jacob de Zoet
David Mitchell
Nova York, Random House, 2009, 2011. 8 €
510 pàgines

El bloc Espai de llibres va obrir-me el camí cap aquest autor, del qual no coneixia ni el nom. La ressenya va interessar-me de seguida en assabentar-me que l’acció se centrava a la minúscula illa de Dejima, a Nagasaki. Des de les primeries del segle XVII fins ben entrat el XIX, Dejima va ser l’única porta que els successius governants de Japó van deixar oberta al món. Com que la companyia d’índies holandesa hi tenia el monopoli del comerç, amb el transcurs dels anys s’hi va fomentar el frau, la corrupció i el suborn.

Enmig d’aquest context es narra la vida d’en Jacob de Zoet, un jove holandès que desembarca a Dejima amb el propòsit de fer fortuna i guanyar-se el favor del pare de la dona amb qui vol casar-se, ja que el matrimoni només es consentirà si és capaç de tornar enriquit. A Dejima viuen holandesos i altres ciutadans d’arreu d’Europa, així com esclaus i servidors procedents de les colònies, a banda de relacionar-se amb més o menys freqüència amb els intèrprets japonesos d’holandès i les autoritats locals. L’accés dels europeus a la ciutat és molt restringit i està molt controlat; el contacte entre les dues civilitzacions, dos mons que per un costat senten una fascinació mútua i per un altre una repulsa racial, és ple d’entrebancs i malentesos.

Un dels encerts del llibre és la recreació de l’atmosfera arran de la dialèctica entre aquests dos mons, amb els condicionants racials —o racistes—, religiosos, econòmics, socials i polítics que contínuament s’interposen en els desigs dels personatges. Un altre encert, segons el meu parer, és l’afany de l’autor per presentar els personatges des de tots els vessants, sense que puguem establir una identificació incondicional amb cap d’ells —tot i que el Jacob o el doctor Marinus resulten molt atractius en aquest sentit— gràcies a un cert tarannà contradictori, gairebé amoral, en les seves conductes.

Per damunt de tot, però, diria que destaca el tema de la incomunicació, l’aïllament tant des del punt de vista psicològic com purament físic. En certa manera, el claustrofòbic entorn de Dejima simbolitza aquest aïllament, ja sigui involuntari o voluntari. La màxima preocupació dels holandesos és l’arribada del vaixell que els portarà no solament les mercaderies que comercialitzaran amb els japonesos, sinó també notícies del seu món, aleshores sotragat per les conseqüències de la revolució francesa, les revoltes de les colònies angleses a Amèrica i, posteriorment, l’infern de les guerres napoleòniques —fets que desconeixen del tot. Com en qualsevol novel·la històrica de mena, l’autor desplega una curosa exposició de les dades històriques, els ambients, els estris quotidians, la roba, i sap aplicar-hi els ingredients d’intriga i aventures que fan d’aquest gènere un dels més reeixits quant a vendes. És precisament l’ús d’alguns d’aquests mecanismes el que perjudica, al meu entendre, la qualitat global. Potser si n’hagués prescindit d’alguns o hagués mirat d’aplicar-los d’una altra manera, hauria aportat una visió encara més singular gràcies a la poderosa narració i una preciosa melancolia que impregna molts dels seus passatges, sobretot cap al final.

Sigui com sigui, em penso que ens trobem davant d’una obra més que remarcable i molt entretinguda en el sentit més favorable d’aquest terme. Si us interessa l’edició traduïda (al castellà), a l’esmentat Espai de llibres trobareu, a més de la ressenya, una excel·lent introducció a la trajectòria literària d’aquest autor. Segurament us vindran ganes de llegir més obres seves.

Advertisements

5 pensaments sobre “The Thousand Autumns Of Jacob de Zoet

  1. Fet i fet, d’històrica -fins a on arriben els meus escassos coneixements- només ho és pel que fa al marc sociohistòric. Ignoro fins a quin punt els personatges principals van tenir un rerefons verídic, és a dir, si van ser gent de carn i os (la veritat és que no ho he investigat). D’aquest llibre em quedo sobretot amb l’atmosfera creada i la força narrativa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s