Pandora’s seed


La llavor de Pandora – o per què el caçador-recolector té la clau per a la nostra supervivència
Spencer Wells
Penguin, 2011, 230 pàgines

Segona ressenya del caçador-recol·lector. Spencer Wells, genetista, explorador i geògraf, es fa una pregunta molt bàsica: les societats occidentals tenim un nivell de vida sense cap precedent en el passat. Com és que això no ens fa més feliços? o fins i tot, més sans?

Segons ell, la resposta està en la tremenda diferència entre l’estil de vida que ens correspondria pels nostres orígens (som fets per dur una vida de caçadors-recol·lectors a la natura) i l’estil de vida que portem (sedentària, urbanitzada, aglomerada). L’argumentació es basa la darrera recerca paleontològica, genètica i antropològica però cal dir que usada de manera molt menys científica del que l’autor voldria admetre. Tot i això, reconec que bona part del llibre m’ha convençut força (progressivament menys a mesura que avança). Com a mínim, m’ha creat el reflex ocasional, quan veig determinades conductes humanes, de pensar “això és un residu de la nostra herència de caçadors-recol·lectors”.

Diu en Wells: L’homo sàpiens, des que apareix com a tal fa uns 150.000 anys, i els homínids que el van precedir durant més d’un milió d’anys, vivien del terreny: collint plantes, fruita, ous, mel i insectes, caçant bèsties més o menys grosses segons les necessitats i la tecnologia del moment, i desplaçant-se a mesura que convenia. La cosa canvia fa uns 10.000 anys per motius que comencen a ser ben establerts arqueològicament, relacionats amb l’escassetat  de menjar i l’extinció de la megafauna després de la darrera gran glaciació. Un determinat grup (la cultura “Natufian”, al creixent fèrtil) va decidir adoptar una estranya forma de vida: en comptes d’anar a caçar animals i recol·lectar plantes allà on fossin, va decidir quedar-se en un sol lloc i fer créixer allà mateix els animals i les plantes. Amb el temps, a quatre o cinc llocs del món (Xina, Àfrica subsahariana, Amèrica Central i del Sud, Nova Guinea) altres grups van tenir de manera independent la mateixa estranya idea. Segons com es mira, no els ha anat malament, perquè han imposat, de grat o per força, aquesta forma de vida i altres encara més estranyes que se n’han derivat al 99.999% de la humanitat, que de fet ja no és un milió de persones sinó uns 7.000 milions. Només uns pocs pobles, insignificants numèricament, de l’Amazònia, Àfrica del sud, i Nova Guinea mantenen un estil de vida caçador-recol·lector més o menys intacte.

Però en altres aspectes, sí que els ha anat força malament. De fet, el pas a la vida agrícola i ramadera va obrir una autèntica caixa de Pandora de problemes:

1. La nostra alimentació s’ha fet extremadament pobra i monòtona. De les 120 espècies d’animals i plantes que menja regularment un caçador-recolector, un de nosaltres no en menja gaire més de 20, i no necessàriament les més nutritives sinó les més fàcils de criar. Que cada cop són menys nutritives a mesura que els camps s’esgoten.  Malalties com les càries, l’osteoporosi, la diabetis, l’obesitat, l’ateroesclerosi i molts càncers apareixen gairebé per primer cop en el registre arqueològic i històric coincidint amb l’inici de l’agricultura.

2.També amb la revolució agrícola, la humanitat perd 10 centímetres d’estatura mitjana, molta força i capacitat atlètica. I, atenció que aquí ens toquen el que ens fa mal a l’orgull!, més d’un 10% de volum cerebral, probablement per la reducció en la ingesta de greixos essencials que obteníem com a caçadors i que, amb tota seguretat, van ser els que ens van permetre desenvolupar l’extraordinari cervell que tenim. I no sols això, sinó que l’esperança de vida es va reduir fàcilment en 20 anys: entre els caçadors-recol·lectors, sembla que si sobrevius a la infància no és (ni era) estrany arribar en bon estat als 50 o 60 anys. En les primeres poblacions agrícoles, l’esperança de vida arribava amb prou feines als 20 anys. De fet, encara estava per sota dels 30 anys a l’Europa del segle XVIII, i només va superar la mitjana del Paleolític amb la revolució higiènica, les vacunes i els antibiòtics als segles XIX i XX.

3. I ara que parlem de malalties, sabeu que la major part de malalties infeccioses que ens han torturat fins ara fa no res (verola, tifus, còlera, grip, tuberculosi, i tantes altres) són heretades del bestiar? Vivint en grups petits i dispersos, les malalties no tenen massa crítica per fer-se epidèmies. Apareixen els pobles i ciutats, i a més passem a conviure íntimament amb vaques, porcs, cavalls i gallines que tenen els seus microbis als quals no estem adaptats: recepta segura per a les mutacions i les epidèmies. A més, per tal de cultivar cereals i poder-los regar, haviem d’establir-nos prop d’insalubres pantans, i des de llavors la malària ha estat la tenebrosa companya de la humanitat. La majestuosa Angkor Wat, a Cambòdia, va haver de ser abandonada perquè la malària originada en els camps d’arròs que l’envoltàven va fer-hi insuportable l’existència.

4. Psicològicament, hem evolucionat per conviure en grups molt compactes de 10-20 persones, i en grups ampliats (aquells dels quals saps el nom de tothom) d’unes 120-150 persones. Ara ens trobem en cercles en els quals, d’una banda, coneixem molt superficialment centenars o milers de persones i d’altra banda, realment convivim amb dues o tres persones… o una… o cap. Tenint en compte que som essers essencialment (fins i tot: compulsivament) sociables, no és estrany que depressió i angoixa campin per les seves. Endevinalla: quants “amics” té un usuari de facebook en mitjana? 135. Casualitat o no? Endevinalla 2: Quantes hores diàries passa un caçador-recol·lector (dels pocs que queden) “treballant” (busar menjar, preparar-lo i menjar, arreglar les eines i l’aixopluc)? entre 4 i 5. La resta, posem 8 hores per dormir i 10 hores d’oci, dedicades a socialitzar, explicar i escoltar històries, cantar, ballar o jugar, fer l’amor i visitar els parents de l’altra banda del riu.  Quants podem dir el mateix?

5. A més, la vida “civilitzada” s’ha fet extremadament pobra quant a vivències. De ser essers humans complets i autònoms, obligats a superar reptes nous cada dia (menjar i que no et mengin, poca broma!), hem passat a ser peces d’una gran maquinària,on tenim una missió diminuta: plantar i recollir arròs; collar cargols en una cinta de producció; ordenar papers sense sentit en una oficina; 10 hores al dia, cada dia, cada any. No som fets per això. Ningú ho expressa millor que Robert Heinlein, conegut com a escriptor de ciència ficció, però també pensador original i incòmode:

Un ésser humà hauria de ser capaç de canviar un bolquer, planejar una invasió, esquarterar un senglar, pilotar un vaixell, dissenyar un edifici, escriure un sonet, quadrar un balanç, aixecar una paret, arreglar un os trencat, confortar un moribund, obeir ordres, donar ordres, cooperar, actuar en solitari, resoldre equacions, analitzar un nou problema, adobar un camp amb fems, programar un ordinador, cuinar un plat saborós, lluitar amb eficàcia i morir amb gallardia. L’especialització és per als insectes.

El llibre segueix, argumentant, força creïblement, que propietat privada, egoisme, classes socials, dominació de la dona per l’home, militarisme, etc. i molts altres mals neixen inevitablement amb la revolució agrícola. Menys convincentment, intenta explicar que religió, integrisme, i fins i tot terrorisme també tenen la mateixa causa. I, en la meva opinió, descarrila francament quan intenta justificar al final el subtítol del llibre, “per què el caçador-recolector té la clau per a la nostra supervivència”, dient que hauríem d’anar i aprendre de les poques tribus que encara viuen d’acord amb la nostra herència, abans que desapareguin del tot. Descarrila, si més no, perquè això no passarà, fins i tot si amb el ritme de vida enfollit que duem acabem carregant-nos el planeta i la civilització tal com la coneixem. En aquest sentit, el llibre acaba “malament” perquè diagnostica el problema crec que amb part de raó, però no ofereix cap solució viable. Per a nosaltres queda anar-la trobant en el nostre dia a dia. Potser sí que mirar cara a cara al caçador-recol·lector que som ens ajudi.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s