Brussel·les, el monstre gentil o la tutela d’Europa

Hans Magnus Enzensberger
Brussel·les, el monstre gentil
o la tutela d’Europa
ARCÀDIA, Barcelona, 2012
98 pàgs., 11,90€

Si sempre és un bon moment per fer autocrítica, en les èpoques de crisi esdevé vital. I en aquest assaig de l’intel·lectual alemany Hans Magnus Enzensberger trobem una crítica intensiva i extensiva a la manera com s’està construint Europa. Una crítica que comença amb un cert humor, com quan cita la disposició 1677/88 sobre els cogombres, segons la qual els de classe “extra” només es poden comercialitzar si la curvatura no supera els 10 mil·límetres per una llargària de 10 centímetres. Però ben aviat el que comença com humor es transforma en sarcasme quan ens parla dels càrrecs als “despatxos de direcció”:

En primer lloc cal esmentar el president del Consell Europeu. Seria fatal que el públic el confongués amb el president del Consell de la Unió Europea. Perquè és aquell Consell, i no aquest, el que es compon dels caps d’estat i de govern […]

L’autor –per l’estorament dels lectors– és capaç de dedicar algunes pàgines a una enumeració carregosa de sigles que representen diferents organismes de la Unió. Però si això sembla fer-lo entrar en èxtasi, acte seguit descobreix un nou objecte d’estudi: “és una llàstima que la majoria d’etnòlegs se’n vagin a Papua-Nova Guinea i no a Brussel·les, perquè aquí se’ls obriria un camp d’investigació molt particular”. I la recerca etnològica d’Enzensberger pels despatxos de Brussel·les arriba a una conclusió clara: els euroburòcrates –una espècie aïllada del seu entorn urbà– viurien amb la consciència de tenir una missió transcendent i completament desconeguda pels ciutadans europeus que es beneficien de la seva feina. Però quines són, segons l’autor, les causes que expliquen l’absurd d’una maquinària que representa “la raó d’estat d’un Estat inexistent”?

Com hem arribat fins aquí? –es pregunta Enzensberger–. Els defectes que –admetem-ho– habiten en la complicada arquitectura de la UE caldria buscar-los en un polític francès “de bigoti ben retallat” anomenat Jean Monnet. Aquest home rabassut i tenaç, promotor de l’embrió de la UE, hauria transmès al funcionament dels òrgans de la Unió un paternalisme antidemocràtic que defugiria els referèndums i preferiria les decisions preses per les elits. A partir d’aquí, el discurs es va centrant en un dels pecats capitals de la UE, l’anomenat dèficit democràtic, i és aquí on la prosa d’Enzensberger abandona l’humor i la ironia suau per esdevenir una crítica despietada. El lector euroescèptic o el que simplement s’ha deixat arrossegar per la prosa de l’autor –encuriosit per saber on vol anar a parar– pot caure fàcilment en els paranys que aquest li té preparats. Dubtoses dades estadístiques que hi apareixen amb la introducció “es calcula que” (p. 74) i judicis d’intencions massa nombrosos per enumerar-los. Parla, per exemple, de la “dèria irrefrenable per dur a terme ampliacions” quan, de fet, el ciutadà atent a l’evolució de la UE sap que les ampliacions han estat promugudes pels països euroescèptics com a estratègia per afeblir-ne la integració política. Ben lluny, per tant, de cap intent de transformar la Unió en una “potència mundial”, cosa que, d’altra banda, no seria pas il·legítima.

Aquest assaig ha estat qualificat en un altre lloc d’indigne pamflet (Café Steiner) que abona les tesis populistes del diari Bild. Què té, doncs, a banda d’ironia i amenitat, que m’impedeix desautoritzar-lo del tot? Entre línies hi ha, per exemple, un bagatge cultural que beu de fonts europees. Hi ha, de tant en tant, algun adjectiu que el delata, com quan qualifica de fet dolorós l’absència d’una opinió pública europea. Hi ha, en definitiva, el fet que les crítiques d’Enzensberger no van adreçades a Europa sinó a una construcció política concreta anomenada Unió Europea que ell qualifica de quimera –en el doble sentit de creació de l’esperit i de monstre que escup flames–. En paraules de l’autor:

Tot i que Brussel·les és a Europa, Europa no és a Brussel·les.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s