Començar de nou

Ferran Casas i Joan Rusiñol
Començar de nou.
Catalunya debat el seu futur: singularització o independència

Deu i Onze Edicions, Barcelona, 2012
225 pàgs., 16,30€

L’assaig Començar de nou és una detallada crònica de la política catalana dels últims deu anys a mans de dos periodistes del diari Ara: Ferran Casas, cap de política, i Joan Rusiñol, delegat a Madrid. No és sorprenent, per tant, que l’estil sigui purament periodístic; conté opinió i parts d’entrevistes però conté, sobretot, moltíssima informació. Cal tenir-ho clar abans de seure, llibre en mà, disposat a començar les seves 225 pàgines que analitzen d’on venim, on som i on anem.

La tesi del llibre queda ben recollida en la dicotomia del subtítol –singularització o independència–. Segons els autors, comença un temps nou per a Catalunya en el qual caldrà definir un horitzó clar, lluny de les ambigüitats a què ens havia acostumat l’era Pujol. Per què? Doncs principalment a causa de dos factors que no es poden menystenir: la resposta del Tribunal Constitucional al nou Estatut –amb el fracàs consegüent de la via federal– i la crisi econòmica que ha fet qüestionar el model de finançament vigent. Casas i Rusiñol no es limiten a relatar la “gran política” sinó també l’ebullició més invisible del món associatiu, dels moviments interns dels partits o de les personalitats influents. El paisatge que dibuixen correspon a un canvi d’etapa que s’estaria produint en aquests moments (el llibre és del març del 2012), amb un augment dels arguments racionals de l’independentisme paral·lel a una revifada (més simbòlica i sentimental) de l’espanyolisme, en tots dos casos amb menys complexos que mai. Els autors fan servir el símil de la corda: si dos equips estiren d’una mateixa corda en sentits oposats i, de cop i volta, n’hi ha un que estira més fort, l’altre també es veu obligat a fer més força perquè l’alternativa és perdre.

Es nota que la informació és exhaustiva. Tots els fets rellevants que altrament caldria cercar en hemeroteques o dins del caos de la xarxa, queden recollits aquí i entrellaçats per formar un mosaic que fa entendre més bé en quin punt es troba Catalunya i quines opcions té. Cal tenir en compte que quan es parla de canvis socials, el que és fonamental és observar quins són els moviments de fons i quins els argumentaris que generen opinió. En qualsevol cas, sempre cal una perspectiva per entendre on som i cap a on anem.

L’any 1940, amb només deu anys, Jordi Pujol va pujar al Tagamanent i, contemplant el paisatge que s’obria sota els seus peus, va descobrir una vocació política per contribuir a alçar de nou un país abatut i derrotat en tots els sentits. Cinquanta-vuit anys després, Pasqual Maragall s’enfilava a la torre de comunicacions de Collserola, amb la ciutat de Barcelona al fons, per anunciar la seva candidatura a la presidència de la Generalitat. Totes dues escenes, allunyades en el temps i en l’espai, expliquen la Catalunya que tenim avui. Des de les altures, els dos polítics més decisius de la nostra història recent van somniar una determinada idea de país –a vegades oposada, a vegades complementària i a vegades coincident– i després van donar-hi vida a peu pla. Ara aquesta etapa s’ha acabat, l’un i l’altre han usat la paraula fracàs, i toca bastir un projecte fresc des d’arran de terra, arran de mar.

Dues prevencions finals. La selecció dels entrevistats no està feta a l’atzar sinó que és força coincident amb l’opinió que destil·la l’assaig. Això es pot veure com a manca de pluralitat, però també com a manera de focalitzar i reforçar el missatge dels autors. D’altra banda, tot i que la redacció és molt correcta i en cap moment perd el ritme d’una bona crònica periodística, no és imaginable que es pugui llegir d’una tirada (ni de dues ni de tres) sinó a petites dosis per no saturar el lector. A canvi, el llibre dóna tots els arguments –i més– per tots aquells que aposten per un nou començament.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s