Éramos unos niños

Patti Smith
Éramos unos niños
Traducció de Rosa Pérez
Debolsillo, Barcelona, 2012

La cançó So You Want to Be a Rock ‘N’ Roll Star, dels Byrds, va ser tota una premonició per la Patti Smith pel que fa al to que aniria agafant la seva vida professional, quan de primer es decantava pel dibuix i per la poesia i estava enamorada del poeta Rimbaud, un referent important per ella.

La  gitana i el boig, la Patti i en Robert, així és com es veien durant un temps ells mateixos. Éramos unos niños és la història d’ells dos, que un dia la Patti li va prometre que escriuria a en Robert Mapplethorpe abans que ell morís. La d’ells va ser una relació singular, basada en compartir el seu art i moltes peripècies, quan encara eren dos joves que volien ser artistes i s’estaven a Nova York, entre l’hotel Chelsea, la Factoria i el cercle de Warhol o, més tard, l’estudi de gravació Electric Lady, que va crear el Jimi Hendrix.

Para mí, Robert y yo estábamos unidos de forma irrevocable, como Paul y Elisabeth, los hermanos de Les enfants terribles de Cocteau. Jugábamos a cosas parecidas, considerábamos tesoros los objetos más insignificantes y a menudo desconcertábamos a amigos y conocidos con nuestra indefinible devoción.

De él aprendí que, a menudo, la contradicción es el camino más diáfano para llegar a la verdad.

La veritat és que m’ha sorprès la seva naturalitat i elegància en explicar-nos les seves memòries, em sembla que hi ha prou saviesa i distància per parlar-ne. Hi he trobat un accent marcat en les dificultats per obrir-se camí, no ens pot passar per alt que passaven fins i tot gana. Ens dóna una recepta, concretament per lluitar contra les limitacions imaginàries: quan es trobava bloquejada amb poemes i cançons començats i sense acabar, un amic li va donar un consell, “cuando te topas con una pared, solo tienes que derribarla a patadas”.

En el llibre hi he trobat moltes coses curioses, per exemple en quin context va sorgir-li la frase tan coneguda i atrevida “Jesús murió por los pecados de alguien/pero no por los míos” del poema Oath.

Em commou com parla de la mort del seu amic Robert, que un dia va ser el seu estimat, de la complicitat i reconeixement mutu dels seus talents, sense ombra d’enveja, i de com gairebé endevinaven més de l’altre que d’ells mateixos, i s’engrescaven mútuament quan els calia un canvi de timó o ànims. D’en Robert ens diu: “confiaba en la ley de la empatía”, “buscaba ver lo que otros no veían, la proyección de su imaginación”.

A part de ser una apologia a l’amistat, també ho és del món de l’art, de l’explosió de creativitat d’uns anys on s’inventava un nou llenguatge cultural sota el signe de la llibertat. El llibre també és un reconeixement i gratitud a tots aquells que hi van deixar la pell, com ara Janis Joplin, Jimi Hendrix o Jim Morrison, que van somniar un món millor i s’esforçaven en fer alguna cosa de valor. Com la mateixa Patti Smith.

Advertisements

Un pensament sobre “Éramos unos niños

  1. Un llibre molt interessant que em va sorprendre en el seu moment! M’hi vaig acostar com a admiradora d’en Mapplethorpe i vaig descobrir (perquè això de la música no és “lu meu”) una escriptora sensible i amb ofici, Patti Smith.
    Gràcies per l’apunt!
    SU

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s