Diez mujeres

Marcela Serrano
Diez Mujeres
Editorial Punto de Lectura, Madrid, 2012

Abans d’obrir el llibre em trobo amb la bonica il·lustració d’en Gianluca Foli i observo com deixo volar la meva imaginació: penjo la meva pròpia roba d’abric junt amb la de les altres convidades per assistir a un despullament col·lectiu d’ànimes femenines, sense cap pudor i amb tota honestedat. Natasha, terapeuta d’origen rus, ha volgut reunir a nou de les seves pacients als afores de Santiago de Xile perquè s’expliquin les seves històries personals, perquè es coneguin i s’adonin de tot el que han sentit i del significant de certes vivències que només elles han viscut i que les han transformat en el que són ara.

Y están todas tan lindas, se dice Natasha.
Cómo me conmueven las mujeres. Cuánto me apenan. ¿Por qué una mitad de la humanidad se llevó un peso tan grande y dejó descansar a la otra?

Ummmm, anem bé ! Aquesta sap de què parla… Només una dona en pot tenir ple coneixement. Ho sento, però és així, no hi ha volta de full. Així com tampoc podem obviar el poema escollit per la Marcela Serrano, que encapçala la seva novel·la. Els seus versos resulten una síntesi depurada del que vindrà a les següents pàgines.

La vida en la tierra sale bastante barata.
Por los sueños, por ejemplo, no se paga ni un
céntimo.
Por las ilusiones, solo cuando se pierden.
Por poseer un cuerpo, se paga con el cuerpo.

Wislawa Szymborska, Aquí

Aprofitem per recórrer la geografia de Xile al llarg de tot l’entramat, així com anem coneixent les particularitats de les seves protagonistes. Engruna per engruna. La Mané, per exemple, ens diu: “Extraño país éste, según las estadísticas todos se deprimen, ni que viviéramos en Islandia. Pero los que tienen plata se curan de la depresión, los otros no”. No hi falta una sensibilitat per les desigualtats socials ni un esment de la crisi. Crec que tothom que hagi seguit alguna teràpia en algun moment de la seva vida compendrà les paraules de la Layla: “¿Que me ayude a qué?, le pregunté. Que te ayude, me repitió, tímidamente. No me apetecía una terapia. Nunca me convenció la idea de pagar por un espacio de intimidad. ¿No es eso lo que hacen los hombres con el sexo? No digo que Natasha cumpla las labores de una puta. Pero pagar para que te escuchen. Pagar para que te quieran. Pagar para que se pongan de tu parte. No, no me gustaba la idea”.

Ha sigut un gust llegir aquest llibre. Et quedes tan descansada com s’haurien pogut quedar cadascuna d’elles després de relatar-nos les seves vides. Són tan creïbles que penses que han existit de debò i no poden ser només inventades. Cada una t’arriba d’una manera molt especial i les estimes. De tota manera, i si he de fer alguna crítica, trobo que són les pacients ideals per la seva sinceritat. T’adones que no cal tenir estudis per adquirir una capacitat d’anàlisi que et serveixi per aconseguir curar ferides.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s