Putes i consentits / Tasta’m

putes_consentits_canyellesAntonina Canyelles
Putes i consentits. Antologia poètica
Selecció de poemes de Jon López de Viñaspre
Lapislàtzuli Editorial, 2011

La mà de l’aire
Fa sonar els fils d’estendre.
Balla la roba.

Quan el vent siula
cançons  a les persianes,
elles baten les ales,
ocells de fusta.

Des d’on escric aquesta ressenya veig el balcó amb roba estesa i la bugada que he fet aquest matí té un altre sentit. També, les persianes alacantines tenen més poesia. Pressento que ja he estat mossegada per l’aparent senzillesa de la poesia de l’Antonina Canyelles, i he de dir que no n’he tingut prou de llegir l’antologia poètica Putes i consentits, així com tampoc m’he quedat prou saciada amb els 34 poemes inèdits recollits a Tasta’m. Com en el cas del sultà de Les mil i una nits, que cada dia volia sentir un altre relat inacabat de la Xahrazad, jo ara trobo a faltar nous epigrames a mode de poemes punyents que m’han servit per desfogar-me del meu dia a dia i prendre-m’ho tot amb més calma.

En una de les entrevistes a l’autora penjades a la xarxa, ens diu “la ironia ens permet desdramatitzar els problemes. La vida té punts obscurs. Traiem-li foscor”.  Aquí tenim tres exemples.

El cel és groc
i grogues són les ones.

El xampany s’esbrava
dins les copes.

Cop en sec
es trenquen les rialles.

El vinagre de la vida
és molt vinagre.

De puntetes
les barques s’enretiren.

El cel és groc
i grogues les onades.

M’esbravaré
insultant les pegellides.

He reparat que el sí
que ha fet amb el cap
no portava l’accent.

Si et molesten els peixos
dins el cap,
canvia’ls de peixera
i vigila el moix,
hòstima.

Sí, alguns fan riure i altres fan posar trist, però agraeixes aquesta inspiració tan abundant que no vacil·la ni un pèl en ser impertinent quan toca. I així podem ser més lliures tots plegats. No hi manca la presència de Mallorca, és clar, i la seva riquesa lingüística que m’ha fet buscar paraules al diccionari, cosa que em diverteix. La poeta té dues grans passions que s’endevinen en els textos: el violí i el tabac. Estic molt contenta per haver fet aquest tast tan suculent, difícil d’oblidar.

Conec l’ortografia del vent
i la sintaxi del foc.

Som una gran tastadora de fums.

Anuncis

Un pensament sobre “Putes i consentits / Tasta’m

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s