Star Trek: la aventura continúa

Star Trek: la aventura continúa
M. Abadía, Teresa y M.ª J. Banús, S. Font, M.ª Á. Villar
Madrid, Alberto Santos Editor, 2008
351 pàgines. 20 €

No puc considerar-me categòricament un trekkie, però les diverses trobades al llarg de la vida amb la sèrie original de televisió i les pel·lícules m’han acabat generant un interès que ultrapassa la funció de simple espectador. El descobriment casual d’aquest llibre em va sorprendre gratament, ja que la ciència ficció, la literatura fantàstica, de terror i altres opcions culturals d’abast molt popular pateixen un menyspreu atàvic per part del món crític i universitari dels països mediterranis; tot el contrari que als Estats Units o el Regne Unit.

El llibre es divideix en tres blocs. El primer explica els temps previs al naixement de les tres temporades originals, emeses entre els anys 1966 i 1969, presenta els trets bàsics de l’univers trekkie clàssic i aporta un breu currículum dels actors principals. Aquesta part era la que més m’interessava inicialment perquè desconeixia un munt de detalls. Un segon bloc, el central, el constitueixen les anàlisis que els autors, de manera individual o compartida, fan de cada episodi, distribuïts en les tres temporades. Per últim, l’anàlisi de les pel·lícules inspirades en la sèrie, i de manera més resumida les seqüeles televisives posteriors, a més de dades que sens dubte agraden als entusiastes d’aquesta sèrie mítica.

Depenent dels interessos i el grau de coneixement de cadascú, el llibre pot llegir-se de cap a peus o centrar-se en episodis concrets, una temporada, les pel·lícules o les pàgines de miscel·lània. Apart de la descripció dels capítols, els autors analitzen el temes i les situacions tenint en compte el context sociopolític de l’època. També dediquen apartats molt interessants a les actrius i els actors convidats con en Ricardo Montalbán, la Joan Collins o en Lee Bergere, entre molts. El que desconeixia era que com a guionistes haguessin col·laborat destacats autors de ciència ficció com en Theodore Sturgeon o en Norman Spinrad, o un autor cabdal de terror com en Robert Bloch.

Cal admetre que la quantitat d’informació m’ha saturat. Les pàgines són a doble columna, amb més de 600 imatges en blanc i negre, de qualitat excel·lent. Els textos refusen la devoció incondicional: les anàlisis són rigoroses, estan ben escrites, amb una sàvia dosi d’humor i anècdotes que descobreixen les pífies i les incoherències, i que ajuden a assimilar el contingut de manera agradable. Els autors afirmen, en una lògica declaració d’intencions, que és un llibre per a tota mena de lectors, no solament els entusiastes de la sèrie. És l’únic punt en què discrepo: penso que el tarannà de l’obra difícilment pot captar l’atenció de persones alienes a l’univers trekkie. Si un neòfit desitja entrar-hi, diria que la manera més escaient és veure les sèries i les pel·lícules. Llegir un contingut tan analític i dens podria trencar l’encant, la innocència de gaudir per primer cop d’una sèrie que, quan es va emetre per primera vegada, va patir seriosos problemes de supervivència i va passar bastant desapercebuda. Amb el pas del temps i les successives emissions, ha esdevingut un referent cultural popular de primer ordre, molt més influent del que no ens pensem pas, sobretot en la societat nord-americana. Però per descomptat, la manera d’iniciar-se dependrà de cada persona.

La mutació sentimental

Carme Torras
La mutació sentimental
Editorial:Pagès Editors (2008)
Col.lecció: Ciència-Ficció
309 pàgs.

L’autora Carme Torras, és una experta en Robòtica, professora a l’Institut de Robòtica CSIC-UPC, que ens mostra en aquesta novel·la com s’imagina que interactuaríem les persones d’avui en dia i els robots amb les persones d’aquí un segle. Al ser experta en el tema, coneix les limitacions reals de la robòtica, i la seva visió del futur és molt fonamentada. El llibre és apassionant ja que tracta de com seran les emocions i els sentiments de les persones en un futur no gaire llunyà. Utilitza en la novel.la una gran idea, la del viatge en el temps: són nens malalts sense cura avui en dia, que es congelen, per tal de que despertin en un futur en el que el seu mal tingui cura.

Seguint la tendència general, que veiem en l’escola, que cada cop més volem que els nostres nens no hagin de sofrir, ni esforçar-se, Carme Torras s’imagina un futur així, on els robots ajuden a les persones en tot, i aquestes acaben convertint-se en éssers summament protegits amb els sentiments molt esmorteïts.

L’autora ens assenyala que la tecnologia pot ser bona o dolenta segons l’ús que se’n faci. Des del punt de vista tècnic, imagina en aquest futur

  • els robots o les màquines no tenen una intel·ligència equiparable a l’humana
  • un món trist, on no es parla d’espiritualitat o de religiositat
  • la tecnologia es basa bàsicament en robots, i no en ordinadors i Internet
  • la gent no es toca ni s’abraça. Es parla de gimnàstica sexual

Hi ha una lluita entre els protecno i els antitecno molt interessant, on els protecno són débils i els antitecno no se’n surten gaire bé. És un llibre ben desenvolupat, i crec que és una autora amb un gran futur, amb moltes coses interessants a dir.

Per qui pensi que això de la robòtica és cara o encara ciència ficció, ro-botica.com és la primera botiga de robòtica personal situada a Barcelona, creada pel Toni Ferraté. Existeixen ja robots netejadors, com aquest

La gran pregunta que un es fa, després de llegir el llibre, és si realment els que es dediquen a fer recerca o innovació en tecnologia, no estan fent un mal servei a la societat. L’ús de la tecnologia pot ser bo o dolent, depenent de qui la utilitzi i per a què.

Mundo Anillo

Mundo Anillo
Larry Niven
Trad.: Mireia Bofill
La Factoría de Ideas, 2007. 4 €
410 pàgines

Dubtava si era escaient comentar una obra apareguda el 1970 i que no és cap novetat, sinó ja un clàssic. Hi han contribuït dos motius: primer, que en rellegir-la (la primera vegada va ser a finals del 1991), m’ha sorprès la frescor i la vitalitat; segon, que en el bloc encara no s’ha glossat cap obra de ciència ficció.

Per aquelles coses del màrqueting, a la contraportada una cita de l’Arthur C. Clark afirma que és el llibre que recomana sempre que algú vol començar a llegir ciència ficció. Sense ànim de comparar-me amb el ja desaparegut Clark, quan penso en la ciència ficció literària, les dues obres que automàticament em vénen al cap sempre són la La Fundació, d’Asimov, i Mundo Anillo.

El llibre relata el descobriment d’un immens món buit a anys llum de la Terra, el viatge que emprenen éssers de diversa procedència per a explorar-lo i conèixer-lo. La tripulació interplanetària la formen en Lluís Wu, un terrícola de dos-cents anys; la Teela Brown, una jove terrícola enamorada d’en Lluís; l’Interlocutor d’Animals, un kzin, ferotge espècie alienígena amb fesomia felina que temps enrere va intentar conquerir la Terra. I en Nessus, de l’espècie dels titerots, civilització tecnològicament molt avançada i psicològicament molt complexa.

I és el tractament psicològic dels personatges el que captiva d’aquesta història. La seva heterogeneïtat, amb matisos admirables, està molt ben plantejada des dels diàlegs i exposada en les reaccions davant les circumstàncies. Són força atractius els dos alienígenes. En certa manera, encarnen allò que rebutgem, fins i tot reneguem, de l’espècie humana, però que per altra banda potser també admirem. En Larry Niven és llicenciat en Psicologia i Matemàtiques; sembla, doncs, que en sap treure profit. Els avenços tecnològics han trobat en la ciència ficció una generosa font d’inspiració. Però el que sobta és veure que l’any 1970 en Niven va donar a conèixer uns éssers humans d’un futur bastant llunyà amb trets característics als quals, en línies generals, sembla que tendeix la humanitat d’avui dia i que a principis dels setanta potser no eren més que hipòtesis.

La història s’articula sota un fort substrat científic. Per als neòfits i no tan neòfits, les explicacions tècniques, científiques i astronòmiques poden aclaparar fins al punt d’atiar el prejudici que molts lectors tenen vers la ciència ficció. No en va, Ringworld es considera genuí representant de la hard sci-fi o ciència ficció dura. Però també hi ha molta gent que, davant de casos com aquest, s’engresca encara més i provoca, segons el mateix autor, que s’hagin d’escriure continuacions per acabar d’explicar determinats fets, corregir imperfeccions o completar inexactituds en els càlculs. En Niven ha publicat, si no m’equivoco, tres seqüeles més. Poc partidari de segones i terceres parts quan em trobo davant d’una gran obra, més que res per estalviar-me decepcions com les continuacions de Dune, posem per cas, ara com ara m’he limitat a rellegir la primera. Això sí, sense descartar res.