Màgia de la paraula

978-84-96294-52

Joan Amades
Màgia de la paraula
Tarragona, Biblioteca de Tradicions Populars, núm. 41, 2008
XXVII + 37 pàgs., 5 €, introd. de R. Gil

Aquest llibret reprodueix l’edició facsímil publicada l’any 1935 per Joan Amades. És un tast deliciós, a mig camí entre l’etnografia i el folklore, farcit de curiositats sobre diversos aspectes que tenen a veure amb el valor màgic que les societats tradicionals atribueixen a la paraula.

Està format per cinc capítols molt breus. Al primer, “La paraula”, l’autor recorda l’íntima connexió que en aquestes societats s’estableix entre el nom i la cosa. De fet, posseir el nom equival a posseir la cosa… i això explica la importància de l’eufemisme, que evita pronunciar en veu alta el nom de la “cosa” –una malaltia, un mal esperit…– per por de fer-la present. Al segon, “El nom propi”, parla del costum, molt estès, de resguardar el nom autèntic de la persona fent-ne servir un de postís (un renom o un segon nom), per evitar que l’enemic o algun bruixot en faci un mal ús (perquè, seguint amb la idea del primer capítol, qui té el nom té la persona). El quart capítol és especialment curiós, perquè parla del valor de la saliva i de la seva vinculació a la paraula:

La saliva i l’escopinada, que amb tanta freqüència trobem en la cultura popular, gairebé sempre equivalen a la paraula i participen de la seva valor màgica […]. Hi ha nombrosos exemples que hom dóna paraula escopint […]. Gairebé per tota la França és corrent entre promesos que ella escupi a la boca del minyó, acte que constitueix un compromís amorós indefectible, això és, un empenyorament de la paraula

El llibre recull un patrimoni cultural que, o bé ja ha desaparegut, o bé és a punt de desaparèixer. Com deia l’autor, “els nostres fills no sabran ni la meitat del que nosaltres sabem del nostre tresor tradicional i als nostres néts ja no els arribarà res”.

L’única cosa incomprensible és que un llibre d’unes 30 pàgines vingui precedit d’un pròleg de més de 20, farcit d’errades i d’anècdotes personals que no només no afegeixen res al text de Joan Amades sinó que amenacen d’ofegar aquesta petita joia.

Costumari Català


Joan Amades
Costumari Català
Salvat Editores, 1989
EDICIONS 62 , 2005
1012 pàgs.

Per què la missa del gall es diu missa del gall? Sempre m’ho havia preguntat. Diuen que qui perd els origens perd identitat, així que res millor per aquestes dates que recordar tradicions amb l’obra de Joan Amades. El Costumari Català és una autentica enciclopèdia de tradicions catalanes en 5 volums, i per tots els dies de l’any.

Com a mostra d’exemple de la tradició popular de la Nit de Nadal:

… aquesta nit les bèsties s’organitzaven en societat semblantment con els homes. Es vestien de persones i es comportaven com a tals i cada espècie es dedicava a un ofici determinat: … Els ases es constituïen en governants…

Quanta saviesa popular!

Hom creu que si no pot assistir a la missa en tot l’any, mentre hi vagi avui (dia de Nadal), està dispensat i no ha caigut en pecat; d’ací que hom digui que :

“La Missa de Nadal
per tot l’any val”
“Per Nadal,
qui res no estrena
res no val”

 

i la meva favorita:

Hom explica que abans, al punt de mitjanit, les gents apallissaven un gall, en càstig d’haver cantat i haver retret a sant Pere la seva negació de Jesús. Si, després d’haver-lo ben batut, el gall no moria, li torçaven el coll. En anar a les matines, oferien el gall a l’ofertori. D’ací que la missa nocturna de Nadal sigui anomenada missa del gall

BON NADAL!