La dominación masculina


Pierre Bourdieu
La dominación masculina
Barcelona, Anagrama, 2005 (4ª edició)
159 pàgs., 12€

El sociòleg Pierre Bourdieu va publicar aquest estudi l’any 1998, poc abans de morir. El llibre s’assenta sobre una premissa fonamental: allò que ens sembla natural i lògic és, moltes vegades, resultat d’una construcció social, cultural i arbitrària (en paraules de l’autor, el que fem és “conferir a una construcció històrica l’aparença d’una essència natural”). Bourdieu aplica questa premissa a les relacions asimètriques que, al llarg de la història, s’han establert entre homes i dones. Més concretament, a la relació de poder i domini que els homes han exercit sobre les dones. Ell parla de “violència simbòlica” per referir-se a aquesta dominació –de vegades gairebé invisible de tan subtil. Al final, la relació jeràrquica de poder s’ha acabat assumint com una cosa normal, natural, ateses les diferències anatòmiques entre tots dos sexes (“la diferència anatòmica s’utilitza com a justificació natural d’una diferència socialment establerta”).

No és un llibre de lectura fàcil. No tant per les idees que s’hi van esgranant, com per l’estil una mica embullat que gasta l’autor (frases massa llargues i plenes d’incisos, llenguatge poc transparent, tendència a la reiteració…).

Llàstima, perquè de tant en tant té moments brillants, com quan analitza algunes de les conseqüències implícites que aquesta dominació ha tingut sobre les dones. Per exemple, seguim considerant “femenina” una determinada actitud (somriure, abaixar la mirada, acceptar de bon grat les interrupcions, ocupar l’espai amb discreció… “com si la feminitat es resumís en l’art d’empetitir-se”). Potser el més interessant d’aquesta mena de “confinament simbòlic” és que s’assumeix sense necessitat de recórrer a la prescripció ni a la prohibició explícites, perquè compta amb la complicitat de les pròpies dominades. Quina relació té la dona amb el seu cos? Fixem-nos-hi: talons alts que dificulten caminar, ungles llargues que dificulten el treball, cabell que dificulta la visió, faldilla que dificulta els moviments… Mentre que l’home reivindica amb tota tranquil·litat una manera de vestir “còmoda”, la dona, imperceptiblement, ha d’assumir aquestes restriccions. I, si no ho fa, s’arrisca a la invisibilitat i a la marginalitat (ho sabem: certes estètiques són ràpidament etiquetades com a “lesbianes” o pròpies de “marimachos”). Però un cop més, la dominació s’exerceix de manera suau, no dita, i així es va inscribint en les capes més amagades de la intimitat. Per això és tan difícil d’eradicar.

Un altre apartat molt brillant és aquell en què Bourdieu analitza com els homes també són presoners i víctimes d’aquest domini (com deia Marx, estan “dominats per la seva dominació”). Això significa que carreguen sobre les espatlles unes enormes exigències per haver d’estar sempre a l’alçada de la seva “virilitat”. Ben mirat, el privilegi masculí és una trampa, una càrrega que genera moltes tensions i angoixes. Posa un parell d’exemples il·lustratius: d’una banda, els comportaments fatxendes que exhibeixen alguns obrers que treballen a la construcció, quan rebutgen mesures de seguretat, possiblement per demostrar que no s’arronsen davant el perill i per no ser titllats de “nenes” o “marietes” pels col·legues; d’altra banda, l’impacte que va tenir l’aparició de la Viagra, que revela –segons Bourdieu– fins a quin punt encara la identitat “home” es vincula a la potència sexual.

El llibre, no cal dir-ho, va aixecar molta polseguera. Lògic. És un assaig polèmic, que fa pensar, enrabiar, aplaudir, alçar-se de la cadira. I que fa venir ganes de discutir i de saber-ne més, d’aprofundir en alguns aspectes i de contrastar algunes afirmacions. De preguntar. Però ja ho deia Plató… mala cosa, els llibres, que callen quan volem entaular-hi un diàleg de veritat!

Anuncis