De lágrimas y de santos

E. M. Cioran, De lágrimas y de santos
Barcelona, Tusquets, 2008
115 pàgs., 6,95 €

Llegint aquesta col.lecció d’aforismes he entès perquè diuen que Cioran (Rumania, 1911) pot arribar a resultar exasperant. Més d’una vegada, he estat a punt de llençar el llibre per la finestra, de nerviosa com m’ha posat. En canvi, alguna cosa m’ha empès a seguir fins el final. Tot plegat molt paradoxal, sí.

D’una banda, el seu discurs és brillantíssim, captivador: difícil sostreure’s a l’embruix de la seva lucidesa. D’altra banda, he tingut la sensació que ell mateix es para trampes dialèctiques i després s’està hores intentant sortir-ne.

De tota manera, crec que m’he equivocat de llibre, no d’autor. Aquest, concretament, és el llibre d’algú que no creu desesperadament en déu: l’interpel.la, el necessita, el rebutja, l’insulta, el busca… tot això, enmig d’una atmosfera asfixiant de soledat i pessimisme:

No creo haber perdido una sola ocasión de estar triste (Mi vocación de hombre)

Resumint: no ho sé… a mig camí entre la fascinació i el rebuig. Provaré amb un altre títol del mateix autor, a veure què.

Anuncis