L’home que plantava arbres

Jean Giono
L’home que plantava arbres
Traducció: Isabel-Clara Simó
Il·lustracions: Francesc Viladot
Col·lecció: El cercle de Viena, 3
80 pàgs.

Aquest és un llibre molt especial per mi, i que em commou enormement. Elzéard Bouffier és un pastor de la Provença, que sense esperar res a canvi, planta arbres en un entorn sense vegetació. Amb els anys, el paisatge es transforma i arriba a tenir color verd esperança.

El llibre va ser escrit per Jean Giono, originari de Manosque, un petit poble preciós de l’interior de la Provença. S’ha d’haver viscut allí el silenci del seu paisatge per entendre el gest de l’Elzéard. Fa uns dies, un oncle meu m’explicava, que ell continua plantant arbres. El mèrit és que ell té més de vuitanta anys, i m’ho deia sabent que ell ja no els veuria créixer. Tot i així, és el que creia que havia de fer. I m’ho deia trist, com si fos un fet estrany.

És un llibre molt senzill, fàcil de llegir, amb boniques il.lustracions, i que ens fa reflexionar sobre l’ecologia i la bellesa de fer les coses sense esperar res a canvi.

L’homme qui plantait des arbres, 1987, dit par Philippe Noiret

Anuncis