Pekín en coma

Pekín en coma
Ma Jian
Trad.: Jordi Fibla
Barcelona, Random House Mondadori, 2008
658 pàgines. 28,90 €

En Dai Wei és un universitari xinès que porta deu anys en coma per una bala que va rebre al cap durant les protestes a la plaça Tiananmen.

La novel·la és un minuciós salt enrere que traça un singular triangle narratiu: per un costat, el discurs cronològic, iniciat amb la infància d’en Dai Wei; per un altre, les setmanes de protestes a Tiananmen el maig i el juny del 1989, i finalment el brutal desenllaç i les conseqüències per a en Dai Wei, la família i els col·legues que hi van prendre part. El ritme de cada fil narratiu queda ben marcat per breus interludis que descriuen les sensacions somàtiques que l’aparentment apagat cervell d’en Dai Wei percep en el seu estat comatós, cosa que planteja, per enèsima vegada, l’inquietant dubte de si la gent en aquest estat són només vegetals o poden sentir i pensar.

En Ma Jian va viure de primera mà els fets de Tiananmen, quan aleshores tenia ja 36 anys. La casualitat —va haver de sortir de Pequín per veure el seu germà, en coma degut a un accident de cotxe— va evitar que ell mateix en patís les represàlies. Amb les diferents generacions de la família d’en Dai Wei mostra, entre altres, la brutalitat dels camps de treball, les atrocitats i les repercussions de la revolució cultural, la política sanitària xinesa, el mercat d’òrgans, l’especulació urbanística del Pequín preolímpic… Fets silenciats o negats pel govern xinès, i consentits per Occident per motius prou obvis.

L’autor descriu i diu les coses pel seu nom, sense concessions. Amb molta duresa, però també amb moments plens de lirisme i sensibilitat. Traça un agut retrat on mostra la situació política, l’interior de les famílies, les circumstàncies socials, econòmiques i personals de gent normal i corrent en un país tan immens i divers com Xina. Parla de l’escola, de l’ambient universitari, del sexe dels adolescents, dels somnis i les aspiracions, de la visió utòpica que tenen d’Occident milions d’éssers que desitgen pensar i viure en llibertat.

Una història que difícilment suscita indiferència i que, tanmateix, com a mínim tres quartes parts del llibre m’han transmès una insòlita sensació d’impersonalitat. Primer pensava que podia ser la traducció, per altra banda excel·lent, o el fet de parlar d’una societat tan diferent, sistemàticament atemorida i reprimida. I de cop i volta, aquesta sensació s’esvaeix i els successos m’arriben fins al moll de l’os. Es tracta d’una enganyosa impressió o es deu a l’aclaparadora tragèdia humana, intel·lectual i espiritual que desvetlla aquest magnífic llibre? Sigui com sigui, és una obra molt recomanable per commoure les nostres cofoies consciències, potser un xic enlluernades per l’espectacle olímpic de Pequín 2008. O potser som nosaltres els qui tenim la consciència en coma.