Ruan Ling-Yu: The Goddess of Shanghai

Ruan Ling-Yu: The Goddess of Shanghai
Richard J. Meyer
Hong Kong, Hong Kong University Press, 2005. 200 元
94 pàgines

Camines per un dels infinits carrers inacabables de Xangai, aclaparat pels edificis immensos, el brogit del trànsit, la incansable activitat de les multituds… De sobte, malgrat el cansament i la saturació dels sentits, perceps l’aparador d’una llibreria. El primer que fas, cedint a una mena d’ordre instintiu, és obrir la porta i accedir-hi sense cap intenció preconcebuda de mirar o comprar res. A l’interior, a pocs metres de l’entrada, et fixes inevitablement en la foto de portada d’un llibre que, a més, es titula La deessa de Xangai, recolzat de manera destacada damunt del que semblen les darreres novetats. També de manera instintiva, l’agafes i el compres sense plantejar-te cap dubte…

En un volum més aviat breu però exhaustiu, l’investigador Richard Meyer ofereix el resultat de la seva recerca sobre la Ruan Ling-Yu, l’actriu més famosa del cinema mut xinès de finals dels anys vint fins a mitjans dels trenta. Una dona que, com tantes altres persones, venia d’un entorn extremadament pobre i que va trobar en el cinema una via per sobreviure i, potser, enlairar-se per damunt de la resta. Però la fama, ja se sap, és tan capriciosa com implacable. A punt de fer vint-i-cinc anys, la Ruan Ling-Yu va llevar-se la vida, desbordada per la pròpia popularitat i un llast vital que li impedien sentir-se en pau amb ella mateixa.

En Meyer transmet la seva devoció per l’actriu presentant-la encertadament dintre del convuls context sociocultural de l’època. Altrament, resultaria molt difícil que un profà en la matèria arribés a comprendre la rellevància de la Ruan Ling-Yu i les circumstàncies del seu temps: una Xangai que, aleshores, era un dels centres industrials i comercials més pròspers —i conflictius— d’Àsia, sotmesa a les bandes mafioses xineses, instrumentalitzades pel mateix Guomindang i el general Chiang Kai-shek, el sorgiment del partit comunista xinès i l’hegemonia japonesa al continent asiàtic. Després de la introducció, en diversos capítols es desplega la vida de l’actriu i les vint-i-nou pel·lícules que va rodar en només vuit anys. Al final, trobem la filmografia completa amb les corresponents fitxes tècniques. Com a bon treball d’investigació mínimament rigorós, hi ha una gran quantitat d’informació que, en determinats moments, arriba a superar la capacitat assimilativa. Tanmateix, en comptes de ser un obstacle, aquesta generositat informativa és una invitació a rellegir o, fins i tot, entrar-hi més a fons. Hi ha gairebé una cinquantena de fotos d’època, tant del multitudinari funeral de la Ruan Ling-Yu, com fotogrames de les seves pel·lícules i d’altres on apareixen companys de professió o persones que van formar part de la seva existència.

El DVD de la pel·lícula 女神 (La deessa), protagonitzada per la Ruan Ling-Yu, és un dels títols més significatius de la seva trajectòria artística. Editada amb una qualitat més que digna, amb l’opció de triar entre el xinès i l’anglès per al text  dels cartrons —no oblidem que és una pel·lícula muda—, durant l’hora i mitja del llargmetratge interpreta una dona que no té més remei que exercir la prostitució per criar el seu fill i proporcionar-li una bona educació. Malgrat intentar-ho, ni les circumstàncies ni la societat no li permeten dedicar-se a una altre professió. Sense embulls, de manera sorprenent per l’època i el lloc, la pel·lícula presenta la màfia, el proxenetisme, la hipocresia de la societat, els contrastos implacables d’una ciutat plena de llums i ombres. La Ruan Ling-Yu interpreta moments i circumstàncies semblants als que va viure en la realitat, cosa que també va succeir en altres cintes que va protagonitzar. Circumstàncies que van ser les de molts milers de persones.

Intentar establir una prudent aproximació al cinema clàssic xinès, del qual sóc un ignorant absolut, era una de les humils intencions d’aquest viatge a un país tan complex i inabastable. En aquest sentit, no hi havia cap propòsit concret ni cap obsessió desfermada, sinó més aviat l’esperança de trobar quelcom d’inesperat que obrís les portes a un altre món inconegut. Val a dir que aquesta feliç troballa no es va donar fins que faltaven molt pocs dies per tornar a casa, quan ja hi havia renunciat. Una vegada més, he trobat quan he deixat de cercar.

Star Trek: la aventura continúa

Star Trek: la aventura continúa
M. Abadía, Teresa y M.ª J. Banús, S. Font, M.ª Á. Villar
Madrid, Alberto Santos Editor, 2008
351 pàgines. 20 €

No puc considerar-me categòricament un trekkie, però les diverses trobades al llarg de la vida amb la sèrie original de televisió i les pel·lícules m’han acabat generant un interès que ultrapassa la funció de simple espectador. El descobriment casual d’aquest llibre em va sorprendre gratament, ja que la ciència ficció, la literatura fantàstica, de terror i altres opcions culturals d’abast molt popular pateixen un menyspreu atàvic per part del món crític i universitari dels països mediterranis; tot el contrari que als Estats Units o el Regne Unit.

El llibre es divideix en tres blocs. El primer explica els temps previs al naixement de les tres temporades originals, emeses entre els anys 1966 i 1969, presenta els trets bàsics de l’univers trekkie clàssic i aporta un breu currículum dels actors principals. Aquesta part era la que més m’interessava inicialment perquè desconeixia un munt de detalls. Un segon bloc, el central, el constitueixen les anàlisis que els autors, de manera individual o compartida, fan de cada episodi, distribuïts en les tres temporades. Per últim, l’anàlisi de les pel·lícules inspirades en la sèrie, i de manera més resumida les seqüeles televisives posteriors, a més de dades que sens dubte agraden als entusiastes d’aquesta sèrie mítica.

Depenent dels interessos i el grau de coneixement de cadascú, el llibre pot llegir-se de cap a peus o centrar-se en episodis concrets, una temporada, les pel·lícules o les pàgines de miscel·lània. Apart de la descripció dels capítols, els autors analitzen el temes i les situacions tenint en compte el context sociopolític de l’època. També dediquen apartats molt interessants a les actrius i els actors convidats con en Ricardo Montalbán, la Joan Collins o en Lee Bergere, entre molts. El que desconeixia era que com a guionistes haguessin col·laborat destacats autors de ciència ficció com en Theodore Sturgeon o en Norman Spinrad, o un autor cabdal de terror com en Robert Bloch.

Cal admetre que la quantitat d’informació m’ha saturat. Les pàgines són a doble columna, amb més de 600 imatges en blanc i negre, de qualitat excel·lent. Els textos refusen la devoció incondicional: les anàlisis són rigoroses, estan ben escrites, amb una sàvia dosi d’humor i anècdotes que descobreixen les pífies i les incoherències, i que ajuden a assimilar el contingut de manera agradable. Els autors afirmen, en una lògica declaració d’intencions, que és un llibre per a tota mena de lectors, no solament els entusiastes de la sèrie. És l’únic punt en què discrepo: penso que el tarannà de l’obra difícilment pot captar l’atenció de persones alienes a l’univers trekkie. Si un neòfit desitja entrar-hi, diria que la manera més escaient és veure les sèries i les pel·lícules. Llegir un contingut tan analític i dens podria trencar l’encant, la innocència de gaudir per primer cop d’una sèrie que, quan es va emetre per primera vegada, va patir seriosos problemes de supervivència i va passar bastant desapercebuda. Amb el pas del temps i les successives emissions, ha esdevingut un referent cultural popular de primer ordre, molt més influent del que no ens pensem pas, sobretot en la societat nord-americana. Però per descomptat, la manera d’iniciar-se dependrà de cada persona.