Marguerite Yourcenar
Cuentos orientales
Barcelona, Punto de lectura, 2008
171 pàgs., 7,30 €
En una nota final, Marguerite Yourcenar explica que gairebé tots els contes d’aquesta recopilació (publicada originalment el 1938) s’inspiren en antigues llegendes, mites o faules orientals (d’origen xinès, japonès, indi o balcànic). Ella els va reunir i els va recrear, els va amanir i els va donar vida. Podria semblar poca cosa, però no ho és.
Sobretot, perquè aconsegueix recrear-los amb un estil gairebé transparent, lleu, respectant al màxim aquesta atmosfera de senzillesa, d’ingenuïtat i d’irrealitat que traspuen els contes folklòrics (no exempta, quan cal, d’una bona dosi de violència).
Alguns d’aquests relats són autèntiques joies. Potser un dels més famosos és el que obre el volum, “Cómo se salvó Wang-Fô”, que s’inspira en un apòleg taoista d’origen xinès. Està protagonitzat per un pintor tan extraordinari que, al costat dels seus quadres, la realitat sembla pobra i disminuïda.
Una altra petita meravella és la història titulada “El último amor del emperador Genghi”, extreta de la novel·la japonesa del segle XI Genghi Monogatari.
I “La leche de la muerte”: tres germans intenten aixecar, amb gran esforç, una torre per defensar-se dels turcs, però l’endemà sempre se la troben a terra, tota desfeta. Quin error cometen? “Puede haber múltiples razones para que una torre no se mantenga en pie. Pero los campesinos servios, albaneses o búlgaros no reconocen más que una causa de semejante desastre: saben que un edificio se hunde por no haber tenido cuidado de encerrar en sus cimientos a un hombre o a una mujer, cuyo esqueleto sostendrá, hasta que llegue el día del Juicio Final, la carne pesada de las piedras”. Com que no poden ignorar-ho, decideixen sacrificar una de les seves dones. El problema, és clar, és triar quina…
Podeu fer un tast on-line en aquesta adreça:
http://perso.gratisweb.com/Yourcenar/cuentosorientales/index.html
Llibres i més llibres 