Onze Nadals i un cap d’any


Foix, J.V.
ONZE NADALS I UN CAP D’ANY + CD
Eumo, S.A. | Publicat 02/12/2008
74 pàgines | 15×23,5 cm.

Aquest és un llibre de poemes d’en J.V. Foix molt adient per aquestes dates. Conté onze poemes de Nadal i un poema de cap d’any que enviava als seus amics. L’acompanya il.lustracions de Dalí, Mompou, Ponç, Guinovart, Obiols, Cuixart, Tàpies, Mercader, Sunyer, Galí, Fenosa i Miró. I també l’acompanya un CD amb els poemes musicats per Albert Vila, Marc Serrats i Francesc Ribera “Titot”. Un regal fantàstic per aquestes dates per sentir la tradició popular.

M’ha fet especial il.lusió retrobar-me amb aquest poema:

Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m’acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L’aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d’una establia
Tota d’arrels, al fosc d’un prat:
A cal fuster hi ha novetat.

La gent s’agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l’Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors dels cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ja novetat.

Com a mostra de la música, el poema “Si jo fos marxant a Prades”

Per acabar, voldria aprofitar per recordar la figura prestigiosa d’en Jaume Mateu que va treballar també a la Pastisseria Foix de Sarrià.

Vivim en una societat en què, com deia un professor italià, estem passant de ser l’homo sapiens a l’homo videns i nosaltres n’hem vist moltes, de coses, com per exemple, el fet de veure el mar per la televisió no et fa saber que el mar sigui una composició d’oxigen, hidrogen i sal, i per tant no té una deducció química. Hem de tenir clar que veure no és conèixer i aquest és un dels problemas de la nostra societat, en què ens estem convertint no en un home que només pensa sinó en un home que veu i gasta en la visió.

Si no ets capaç de deixar-te anar per terra, deixar-te tirar un pastís de nata a la cara o aquesta mena de coses no et pots dedicar a aquest ofici. També penso que té una certa part que supera les històries més normals; hi ha una part que permet un gaudi espiritual fent aquesta feina perquè quan actues ets sents com en un moment de meditació.

Els nens que no tenien res i que ho havien perdut tot, es refeien a partir d’una rialla. Un somriure posava gel a les ferides i a l’odi. Va ser com una sortida cap a l’esperança. I la utilitat del meu ofici es va posar en evidència: el pallasso obre l’ànima, dóna consol. Tot i la seva feblesa, és el remei més fort davant de les barbaritat dels mateixos homes.

Henry Miller va proclamar humilment que el pallasso és el poeta en acció.
Jaume Mateu és el prestigiós Tortell Poltrona, que ha fet, gràcies a iniciatives com “Pallassos Sense Fronteres” que la professió de “Pallasso” sigui tan admirada i respectada avui en dia.

Anuncis