Nicole Kraus, La historia del amor
Traducció d’Ana María de la Fuente
Ediciones Salamandra, 2006, 287 pàgines.
També disponible en català:
La història de l’amor
Traducció d’Ernest Riera
La Magrana, 2006, 269 pàgines.
La Història de l’Amor, no ens faci por el títol, n’és un exemple.
És un llibre dins d’un llibre, com aquelles ninetes russes que un encaixa dins de l’altra, doncs així mateix. La novel·la de la que ens parla el llibre escrit per la Nicole Krauss està escrita en Yidis i publicada en Espanyol. El pare de l’Alma en va comprar un exemplar en una llibreria de Buenos Aires per a la seva mare i a ella li van posar el mateix nom que a la protagonista de la història. Molt més tard, quan el pare de l’Alma ja és mort, apareix un home misteriós que encarrega a la mare la traducció de l’espanyol a l’anglès. L’Alma està interessada a trobar un nou company a la seva mare, que s’enyora massa del seu marit, i creu que “l’home misteriós” podria ser-ne un candidat ferm. Poc a poc anirem descobrint, amb històries que s’entrecreuen, quina relació hi té amb el llibre.
Leo Gursky, Alma Singer, Bird, Zivi Litvinoff, Rosa… tots ells entranyables, tots ells han estimat i han patit, i què no farien per amor? I com sobreviurien sense amor? Hi ha personatges reals i d’altres d’inventats, de vegades els inventats poden ser més grans que la pròpia realitat, perquè el record pot arribar a ser molt intens.
“Por lo menos, me he ganado la vida ¿Qué clase de vida? Una vida. He vivido. No ha sido fácil. Y sin embargo. He descubierto que es poco lo que no se puede soportar”. Això ens ho confessa el vellet anomenat Leopold Gursky, algú a qui, només pel fet de ser jueu li volien llevar la vida i a resultes d’això va haver d’amagar-se durant tres anys i mig pels boscos polonesos. Malgrat tot, en Leopold Gursky té molts recursos per sobreviure: una ironia molt fina i capacitat per imaginar, perquè si un vol pot creure el que sigui. En Leo es va convertir en manyà tan bon punt va arribar a Nova York, gràcies a un parent llunyà que li va ensenyar l’ofici; ara, però, està jubilat i no ha deixat d’obrir portes mai més des d’aleshores ni de fer-se moltes preguntes. No ens sorprenguem si aquest jueu polonès-novaiorquès, amb l’ajuda de l’Alma i d’algú més, pugui recuperar la seva “memòria”i completar el trencaclosques de la seva vida. En realitat no és només una història d’amor sinó que també ens parla de la solitud, de la malaltia, de la infantesa, de la vellesa, de la mort. Però també La Història de l’Amor serveix per donar fe de l’amor d’un home cap a una dona.
Llibres i més llibres 