Mary Buffett i David Clark
Editorial Alienta, 2011. 154 pàgines
No acostumo a comprar llibres de “management” ni d’empresa. Però necessitava lectura per a un viatge en tren i en veure el títol al quiosc de l’estació vaig recordar que:
- Warren Buffett passa per una de les persones més riques del món.
- Recentment va animar al president Obama a apujar els impostos dels més rics, ell el primer, per sortir de la crisi.
Vaig pensar que potser seria interessant saber com s’ha fet ric algú que té aquesta mena d’idees. El llibre no és escrit directament per ell, sinó per la seva jove i per un advocat amic de la família, que escriuen sobre en W. Buffett amb to d’adoració i que ja han escrit tres o quatre llibres més sobre els seus mètodes.
El resultat: esgarrifós.
Esgarrifós no tant per què es descriguin pràctiques financeres o empresarials esgarrifoses. Segur que es fan coses molt pitjors. És esgarrifós perquè l’ètica dels autors ve a ser la següent: una acció és bona, o lloable, o celebrable estrictament en la mesura en què fa guanyar diners. Cap altra consideració de si alguna pràctica “està bé”, fins al punt que la sensació és que estàs llegint l’escrit d’un alienígena.
Com que el llibre és una enumeració de “bones pràctiques” d’en W. Buffett, deixeu-me’n posar un example (inventat, caricaturitzat) per explicar-ho:
- En W. Buffett creu que és molt important saber transformar els inconvenients en oportunitats. Per exemple, quan va posar al Sr. X al davant de l’empresa Y, el Sr. X es va trobar que per la fàbrica hi circulaven tot de gossos sense amo. Això era un inconvenient. El Sr. X va fer atrapar tots els gossos i se’ls va vendre a una fàbrica d’hamburgueses que hi havia allà a prop. Fixeu-vos: amb això va fer desaparèixer l’inconvenient i de pas va fer guanyar diners a en W. Buffett!
Altres exemples, aquests reals i trets del llibre:
- Una cosa que fa molt bé en W. Buffett és triar quines empreses compra i quines no entra a comprar. El que fa és fixar-se amb molta cura en [paràmetres financers de l’empresa que bàsicament volen dir… que guanya diners!]. D’aquesta manera, W. Buffett s’assegura de guanyar diners.
- Per a en W. Buffett, és molt important que les seves empreses treballin en sectors que poden produir beneficis. Per exemple, va comprar la fàbrica tèxtil Z. Es va adonar sagaçment que l’empresa portava anys amb pèrdues i maldava per sobreviure, però que el tèxtil és un sector amb poc futur perquè ja ve tot de la Xina. El que va fer va ser reconvertir Z en una empresa d’assegurances. D’aquesta manera W. Buffett va passar a guanyar diners amb Z. [Nota: Cap esment de què devia passar amb els empleats del tèxtil].
- En W. Buffett és un gran defensor de donar autonomia total als seus directius en l’empresa que gestionen. Creu que és la única manera de que se la facin seva i se sentin motivats per fer-la funcionar (i que donin diners). [Unes quantes pàgines amb exemples]. Això sí, si no li donen resultat no té problemes a canviar-los. A l’empresa X va canviar fins a cinc vegades de director fins que va trobar-ne un que li va fer guanyar diners.
- Si alguna cosa caracteritza en W. Buffett és que sap motivar els seus directius. Per exemple, quan va contractar la Sra. Y per dirigir una de les seves empreses de diamants, va anar-la a recollir personalment a l’aeroport amb el seu flamant Cadillac, va passejar-la pels llocs més bonics de la ciutat i la va convidar a un bon sopar. “Des del primer dia em va fer sentir que era part de la gran família Buffett”, diu Y. Segur que si li hagués dit “agafi un taxi a l’aeroport i vingui de pet a l’empresa”, Y no s’hagués pres la feina igual. D’aquesta manera, en W. Buffett s’assegura que els directius estan motivats i contents, i per tant que li fan guanyar diners.
I l’exemple més esgarrifós de tots:
- En W. Buffett insisteix en què tots els seus directius siguin d’una integritat i honestedat personals immaculades. Creu que integritat i honestedat són virtuts insubstituibles en un directiu, Sovint ho recorda en tots els seus discursos. De fet, parla d’aquest principi d’honestedat i integritat com un dels més claus per al seu èxit. Perquè, és clar, un executiu que no sigui íntegre i honest acabarà manipulant les finances de l’empresa i quedant-se diners que altrament serien d’en W. Buffett.
Dit això, el llibre és força força buit. Els “secretos del management” del títol són, del primer al darrer, obvietats monumentals. Malaguanyats els 13 euros que em va costar el llibre, que així guanya diners en W. Buffett… i jo no.
Llibres i més llibres 
Sembla mentida que en aquest planeta ens ensenyin de petits a sentir-nos fascinats pels diners. Recordo de petita quan em regalaven una moneda daurada i per dintre era de xocolata. Per mi era un tresor, boníssim. Puc arribar a imaginar el goig que deu de fer quan en una família entren els diners en abundància, i que agraïts i orgullosos poden estar la jove i l’amic advocat de la família Buffett. Els diners estan bé, però potser donen una mena de borratxera i sensació de poder que fa perdre el món de vista. El més trist és que els diners no circulin per tota la societat i no poguem ser en el fons honestos i íntegres de veritat.
Em puc imaginar l’estil del llibre, la veneració que deu fer dels diners… i dels que saben fer diners encarnats en el protagonista Sr. Buffett. Però ben mirat, no és fer diners, l’objectiu d’una empresa? Una empresa que té pèrdues i que –encara pitjor– no té futur perquè, per exemple, intenta competir amb el tèxtil xinès, potser és millor que plegui i doni l’oportunitat als seus treballadors de trobar una altra feina, en lloc de fer-los malviure per acabar plegant igualment.
Potser la qüestió és que no hi ha una única manera de fer diners. Els gossos els poden anar portant a una associació X de defensa dels animals a canvi que a la porta de X i a la pàgina web de X llueixi el rètol “Patrocinat per W. Buffett”. I així, fan publicitat, queden bé, beneficien els gossos i es treuen un problema de sobre. I la publicitat es converteix en diners.
Ben entès, trobo que l’objectiu de fer diners s’hauria de traslladar a la gestió pública. Si s’hagués fet un estudi de viabilitat abans de planificar les línies d’AVE (alguna amb pocs passatges diaris) o abans de construir aeroports que no s’han arribat a estrenar, potser la crisi que estem patint ara no seria tan forta.
Very nice post. I just stumbled upon your blog and wanted to say that I’ve really enjoyed surfing
around your blog posts. After all I’ll be subscribing
to your feed and I hope you write again very soon!
It’s amazing designed for me to have a site, which is helpful designed for my experience.
thanks admin